Pensaments assilvestrats

Diumenge se celebrava la Marató de TV3, però jo no vaig poder baixar a Seròs per participar-hi amb el Club Ciclista. De manera que vaig quedar amb el meu company habitual de pedal, Abel. Vam decidir fer una ruta llarga, sempre que el temps ho permetés, perquè feia dies que no pedalavem junts. Vam obrir la convocatòria a més gent, i tot i que en principi alguns van suggerir que s'apuntarien, al final vam anar tots dos, tal com estava previst al principi.Val a dir que uns quants van decidir agafar la bicicleta de carretera. Jo vaig estar temptat de fer-ho, però al final em vaig decidir per agafar la BTT i fer una ruta com déu mana. I és que feia molt temps que no rodava ni amb BTT ni més de dues hores i mitja. També tenia moltes ganes d'estrenar els dos plats que m'he posat a la bici. Ara porto 40-28, i tenia curiositat de saber com aniria. El cas és que va fer un dia excepcional, assolellat, sense vent (la foto de la neu és una ficció tecnològica!),  i a les 8.30 vam co

Sí, soc conscient que caldria escriure l'era, perquè em refereixo a un tros de terra que antigament es consagrava al procés de separar el gra de la palla. Però jo tota la vida l'he anomenat "la Era", a aquest espai. També tinc clar que s'hauria d'escriure en minúscula, però per a mi és un nom propi, perquè no és una era qualsevol. Era la Era de l'oncle Antònio. I hi va transitar fins als 89 anys, havent traspassat als 90. Passada l'època cerealística, hi feia hortalissa i hi conreava ametllers. Ara, dos anys després de faltar, allò que havia estat un verger, ara és un selva. La Era ha sigut sempre per mi un espai molt acollidor, tranquil, d'isolament voluntari, a la vegada que un  pont cap al passat, cap a les arrels. Ha estat una mena de jardí d'Epicur en el sentit més literal del terme. La Era és un espai rústic que toca a l'urbà; és el camp que toca a les parets del poble de Seròs. Tinc records de quan era petit, certament, però els

Acabo de corregir l'examen de lectura del llibre Política per a Joves inquiets (Bromera Edicions), d'Enric Senabre. És un llibre que faig llegir a 4t de l'ESO, que és el nivell adequat per a tal cosa. L'obra està pensada per a educar els joves adolescents en els valors democràtics. I està molt ben feta, cal dir-ho. Hi poden aprendre què significa la democràcia, què és un partit polític i de quants tipus n'hi ha, quin és el paper dels mitjans de comunicació en la nostra societat, quina relació han de mantindre l'ètica i la política... Trobo que és el tot necessari que els joves acabin l'educació obligatoria amb una mínima noció d'aquests continguts, i per això faig llegir aquest llibre com a complement a l'assignatura d'Ètica de 4t. Ara bé, quin ha estat el resultat? Catastròfic, no ha aprovat gairebé ningú. En general, doncs, puc afirmar que els joves ignoren majoritàriament els valors que, almenys en teoria, fonamenten la societat en què

Diumenge passat vam fer l'esmorzar del Club Ciclista Seròs, el meu club, encara que també soc del Club BTT La Moleta donat que visc a cavall entre Seròs i Benicarló. Va ser una jornada immillorable donades les característiques de l'esdeveniment. Pedalar, el que es diu pedalar, no vam pedalar molt. De fet, vam menjar molt més que no pas pedalar. Però ja es tractava d'això. Va  ser una jornada per retrobar als amics i coneguts del club i fer una mica de vida social. Va faltar el meu quinto Josep Xavier, que tenia un deure inexcusable a Lleida. Al final erem potser una trentena.I què dir de l'esmorzar! Espectacular, carn a la brasa, pa torrat, vi, cervesa, café... No es pot demanar res més, i sí que cal mostrar l'agraïment a aquells que van preparar-ho Tot això em porta a dir, doncs, que el Club Ciclista Seròs és més que un club, perquè més enllà dels pedals hi ha l'amistat, la coneixença que es prolonga més e llà de la bicicleta. Els valors de l'espo

Sí, Lo Port, tot i que en llengua estandard s'anomenaria El Port, i tot i que el massis muntanyós es anomenat Els Ports. Però la gent del terreno l'anomenen Lo Port. I jo, que ara soc també del terreno, no puc anomenar-ho d'una altra manera. La tardor és la millor època per recorre'l. Les fulles dels faigs del retaule i dels aurons formen una catifa vegetal de color rogenc. Però això, a partir dels 1000 metres d'altitut, perquè en cotes més baixes la tardor encara ha d'arribar. Ahir vam fer una ruta en btt espectacular pel Port i vam poder comprovar això que acabo de dir. Hi vam anar quatre: Dani, Toño, Abel i un servidor. La ruta va ser: la Sènia, Casetes velles, Fageda del retaule, la Fou, embassament d'Ulldecona i la Sènia. Uns 60 Km i uns 1400 de desnivell acumulat. Vam estar pedalant gairebé unes 4 hores. En ruta, tot el matí, si contem el desplaçament de de Benicarló, les parades per fer les fotos de rigor, els avituallaments... En

MONTMANEU Seròs, tardor del 2012, ara fa un any. Enguany la tardor va endarrerida, però no per això no deixa de ser una estació de l'any fantàstica: No fa fred, ni calor, les al.lergies primaverals queden lluny, la natura s'omple de tons ocres... Ja tinc ganes de tornar a Seròs per rodar amb la bicicleta per les faldes de Montmaneu. A Benicarló avui estem de vaga de l'ensenyament per protestar per la llei Wert. I així, tot rivindicant una millora de l'enseyament, jo sento nostalgia per les planes ferestegues del meu poble.

Em sembla necessari fer abans que res un aclariment sobre el títol del blog. Per què pensaments? Sembla obvi que qui, com jo, es dedica a l'ensenyament de la Filosofia faci referència al pensament, a la reflexió, a les idees. Sí, aquí hi trobareu pensament. Hi penjaré els meus articles publicats en algun mitjà i d'altres que només estaran  aquí. I per què assilvestrats? Això respon a la naturalesa de l'autor. El fet de tenir una calra i completa ascendència rural n'és potser una causa, però l'altra és un gir que com més va més s'accentúa en mi cap a l'entorn natural, cap a entorns silvestres, tot defugint la civilització. Com? Però si el pensament, la Filosofia, va néixer amb la polis , amb la civilització!  Que tot això és contradictori, que el pensament i l'assilvestrament formen una contradicció... Que hi farem, aquesta és la meua realitat a hores d'ara i no hi ha res més a dir en aquest sentit. Fent una mica d'història, però, aquest titol