Pensaments assilvestrats

Les lleis de l'evolució són implacables. Afecten a tot allò que ens envolta. A vegades el pas del temps es xifra en una simple acumulació de fets; d'altres, en canvi, es donen transformacions substàncials de determinats estats de coses. I el món del ciclisme no n'és alié. Jo mateix he evolucionat esportivament parlant (en els altres ambits de la vida també, certament). Enguany m'he plantejat la temporada a cavall de la bicicleta de carretera. Això no vol dir que renunciï a la BTT, de cap de les maneres! Però els reptes els he ubicat en l'àmbit de la carretera. Dic els reptes perquè trobo que en la vida cal tenir sempre reptes o objectius, digueu-ho com vulgueu. L'anar fent sense un horitzó definit no ho veig clar, almenys a hores d'ara. És evident que al parlar de reptes no penso pas en anar al Tour de France. Es tracta de plantejar-se d'objectius factibles amb d'esforç, però. Si no fossin factibles seria frustrant plantejar-se'ls; si no requeris