Més que un club

Diumenge passat vam fer l'esmorzar del Club Ciclista Seròs, el meu club, encara que també soc del Club BTT La Moleta donat que visc a cavall entre Seròs i Benicarló. Va ser una jornada immillorable donades les característiques de l'esdeveniment. Pedalar, el que es diu pedalar, no vam pedalar molt. De fet, vam menjar molt més que no pas pedalar. Però ja es tractava d'això. Va  ser una jornada per retrobar als amics i coneguts del club i fer una mica de vida social. Va faltar el meu quinto Josep Xavier, que tenia un deure inexcusable a Lleida. Al final erem potser una trentena.I què dir de l'esmorzar! Espectacular, carn a la brasa, pa torrat, vi, cervesa, café... No es pot demanar res més, i sí que cal mostrar l'agraïment a aquells que van preparar-ho





Tot això em porta a dir, doncs, que el Club Ciclista Seròs és més que un club, perquè més enllà dels pedals hi ha l'amistat, la coneixença que es prolonga més e llà de la bicicleta. Els valors de l'esport i l'amistat, que és un valor moral, van anar plegats diumenge passat.

Al final van fer més de 30 quilòmetres i uns 500 metres de desnivell. Vam fer pista, pujar rampes d'un 12 o 13 %, trialeres... Que més es pot demanar. Pel que fa a les dades, el bloc Nanocling, de l'amic Nano Romia, que a més és el president del Club Ciclista, en parla amb més concreció. Les fotos també les he extret del bloc esmentat.



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Per Nadal un pas de pardal

Imatge
La dita meteorològica defineix molt bé el que han sigut per a mi les vacances de Nadal. D'entrada havia de fer moltes coses i de tipologia diversa. Però al final, després de fer balanç, tot just he salvat els mobles, com se sol dir. La pluja, que no la boira, i la grip van fer estralls. La canalla i un servidor vam estar un semana en stand-by. Però això no és la primera vegada que ens passa. Encara recordo un any en què vam anar a Boi Taüll amb febre, esquiant a cop de gelocatil! O siga, que enguany ni esquiar, ni patinar, molt poca vida social, poca feina a la era i pocs pedals.   No obstant això, alguna cosa vam fer, certament. Destacaria que vam anar al cinema amb l'Ares per primera vegada. Vam veure la pel.licula Frozen , i no va estar tan malament, sobretot quan m'esperava haver de marxar a mitja pel.licula després de generar el caos a la sala de projeccions. Això sí, una paperina i mitja de crispetes pel terra, palletes i pots de beguda escampats... L'Ariadna...
Més informació

Objectius assolits

Imatge
Després de gairebé quatre mesos sense publicar cap entrada, potser ha arribat el moment de tornar-hi abans que entréssim al període estival pròpiament dit. De calor ja en fa, però, i molta. No pretenc ara fer un inventari de tot el que he fet al llarg d'aquests mesos perquè seria molt extens, innecessari i segurament incomplert. Intentaré, en tot cas, fer-ne una síntesi i explicar amb una mica més de detall les darreres activitats destacables. Han sigut mesos de molta feina i d'uns quants entrenaments. Els objectius d'enguany, La Polar Gran Fondo La Mussara i la Quebrantahuesos, així ho requerien. Una de les coses més importants d'enguany per mi ha sigut el seguiment d'un el pla d'entrenament. A mi m'ha semblat una cosa complicadíssima, potser perquè no ho havia fet mai o potser perquè ho és. I he fet el que he pogut, tot s'ha de dir. He seguit les meues sensacions, les indicacions dels doctor Moreno i d'alguns amics experts en la matèria com Nan...
Més informació

100

Imatge
Finalment un cap de setmana a Seròs. Feia més d'un mes que no hi posava els peus. Ho havia de fer per moltes raons. I val a dir que malgrat el plugim i el mal temps que va fer durant tot el cap de setmana vaig poder fer gairebé tot el que tenia previst. Divendres, només arribar, vaig anar a la reunió del club ciclista. Allí vaig trobar a amics i coneguts. Després de la reunió vam anar a fer una cervesa i a comentar tot un seguit d'assumptes que, com és obvi suposar, giraven al voltant del món del pedal. Un fenomen curiós que vaig observar, entre glop i glop, va ser que de tots els ciclistes que ens vam agrupar aquell dia al voltant d'una taula, no ni havia cap de gras. En canvi, darrere nostre hi havia una taula de pescadors i el volum dels cossos d'aquells altres esportistes era considerablement més gros.   Dissabte vaig fer una bona sessió de Crossfit Outdoor, que és una nova modalitat d'aquesta disciplina que he practicat de diverses maneres. En aquest c...
Més informació