Més que un club

Diumenge passat vam fer l'esmorzar del Club Ciclista Seròs, el meu club, encara que també soc del Club BTT La Moleta donat que visc a cavall entre Seròs i Benicarló. Va ser una jornada immillorable donades les característiques de l'esdeveniment. Pedalar, el que es diu pedalar, no vam pedalar molt. De fet, vam menjar molt més que no pas pedalar. Però ja es tractava d'això. Va  ser una jornada per retrobar als amics i coneguts del club i fer una mica de vida social. Va faltar el meu quinto Josep Xavier, que tenia un deure inexcusable a Lleida. Al final erem potser una trentena.I què dir de l'esmorzar! Espectacular, carn a la brasa, pa torrat, vi, cervesa, café... No es pot demanar res més, i sí que cal mostrar l'agraïment a aquells que van preparar-ho





Tot això em porta a dir, doncs, que el Club Ciclista Seròs és més que un club, perquè més enllà dels pedals hi ha l'amistat, la coneixença que es prolonga més e llà de la bicicleta. Els valors de l'esport i l'amistat, que és un valor moral, van anar plegats diumenge passat.

Al final van fer més de 30 quilòmetres i uns 500 metres de desnivell. Vam fer pista, pujar rampes d'un 12 o 13 %, trialeres... Que més es pot demanar. Pel que fa a les dades, el bloc Nanocling, de l'amic Nano Romia, que a més és el president del Club Ciclista, en parla amb més concreció. Les fotos també les he extret del bloc esmentat.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Que el pedalar no ens faça perdre l'escriure

Entre Ares i Benassal... Rampes!

Creacionisme, evolucionisme i religió a l'escola