Assilvestrat
![Imatge](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGF4nwLWOgMFCgBuFWaGAcfWviYT4WeqiDXlnJx0Gxxem2Oe83sDsPhOVyJBCPu3n8sOFiP-vsF5txiT_THUrxDaiOcRwWTqQEQ5dnVeo9IxwPA-GFuXHj4xadGudMatBsCT4DHP9Ahv0/s1600/DSC_0522.jpg)
Ha estat aquest un cap de setmana assilvestrat. Dissabte vaig estar tot el dia a la Era, amb el foc encés, fumejant sense treva. Tot a la brasa. I entretant, traficant amunt i avall fins a l'esgotament. Destacaria la troballa a casa de la tieta Teresina d'unes postals que la meua padrina Amàlia va enviar al meu padrí Aleix l'any 1939. Les postals comencen dient: "1939 año de la victoria...". I tenen un encunyament del règim autoritzant l'enviament. Poca broma en aquell moment. La padrina escriu al padrí des de Barcelona comunicant-li que l'operació del seu fill Aleix (el meu pare, que havia nascut el 1932) havia anat bé. Imagineu-vos el que devia significar una operació a Barcelona en aquell any, a l'acabament de la guerra, amb el país desballestat. Però el que més m'ha cridat l'atenció era el llenguatge de la carta. Un castellà perfecte, fins i tot literari diria jo. D'escriure en català ni parlar-ne, és clar, malgrat que la seua gene