Joves i política

Acabo de corregir l'examen de lectura del llibre Política per a Joves inquiets (Bromera Edicions), d'Enric Senabre. És un llibre que faig llegir a 4t de l'ESO, que és el nivell adequat per a tal cosa. L'obra està pensada per a educar els joves adolescents en els valors democràtics. I està molt ben feta, cal dir-ho. Hi poden aprendre què significa la democràcia, què és un partit polític i de quants tipus n'hi ha, quin és el paper dels mitjans de comunicació en la nostra societat, quina relació han de mantindre l'ètica i la política... Trobo que és el tot necessari que els joves acabin l'educació obligatoria amb una mínima noció d'aquests continguts, i per això faig llegir aquest llibre com a complement a l'assignatura d'Ètica de 4t.

Ara bé, quin ha estat el resultat? Catastròfic, no ha aprovat gairebé ningú. En general, doncs, puc afirmar que els joves ignoren majoritàriament els valors que, almenys en teoria, fonamenten la societat en què vivim. Tenen certa disculpa, certament, si pensem en bona part de la classe política que hem de sofrir dia sí i dia també. Entenc que els joves passin de la política. Però cal tenir ben present que passar de la política és també una manera de fer política, i que així, potser sense voler-ho, hom satisfà els interessos d'algú altre. Però a molts ja els va bé que tots plegats siguem uns ignorants políticament parlant, perquè així de cada vegada som més subdits i menys ciutadans, som més manipulables, menys crítics i dòcils.

Així les coses, si finalment s'acaba aprovant la tan temuda reforma educativa, la LOMCE,  l'assignatura d'Ètica a 4t de l'ESO desapareixerà i tot això que acabo d'explicar deixarà de ser un problema per a alguns, és clar. Però a mi em sembla que tots hi perdrem una mica si el que volem és viure en un societat millor, això és, més justa, més igualitària... més democràtica, en definitiva.