Pensaments assilvestrats

Anomeno Geociclisme a la part de la geologia que té com a objete l'estudi de les roques des de dalt de la bicicleta. O també a la pràctica del ciclisme quan no deixes de transitar per damunt de roques, tant pujant com baixant, tant si són metamòrfiques com sedimentàries. També inclouríem en el repertori fòssils del Cretaci inferior (que són els que més abunden al nord Castelló) i el formigó, que té una base mineral prou evident i que al País Valencià n'hi ha per donar i per vendre. De fet, puc constatar que tot practicant aquest esport (o bé mentre es conrea aquesta ciència, segons com ens ho mirem), més d'un ha acabat arran de terra fent treball de camp o, si voleu, "buscando caracoles", que diria l'amic juanjo del Club Ciclista Seròs. Diumenge vaig fer un curs avançat de Geociclisme a la VI Marxa 1500 de Castelló, la Milki com es coneix popularment. Va ser la primera marxa d'enguany i n'estic satisfet perquè va ser d'allò més exigent. V

Finalment un cap de setmana a Seròs. Feia més d'un mes que no hi posava els peus. Ho havia de fer per moltes raons. I val a dir que malgrat el plugim i el mal temps que va fer durant tot el cap de setmana vaig poder fer gairebé tot el que tenia previst. Divendres, només arribar, vaig anar a la reunió del club ciclista. Allí vaig trobar a amics i coneguts. Després de la reunió vam anar a fer una cervesa i a comentar tot un seguit d'assumptes que, com és obvi suposar, giraven al voltant del món del pedal. Un fenomen curiós que vaig observar, entre glop i glop, va ser que de tots els ciclistes que ens vam agrupar aquell dia al voltant d'una taula, no ni havia cap de gras. En canvi, darrere nostre hi havia una taula de pescadors i el volum dels cossos d'aquells altres esportistes era considerablement més gros.   Dissabte vaig fer una bona sessió de Crossfit Outdoor, que és una nova modalitat d'aquesta disciplina que he practicat de diverses maneres. En aquest c

Ja van dos caps de setmana amb la influenza , que és el nom amb què es coneix el popular virus de la grip. Ja ens va visitar per Nadal i ara hi hem tornat. Ara la victima ha estat l'Ares. Aquesta visita inesperada i gens volguda ha fet que tota la planificació del cap de setmana se n'anés en orris. Ni hem pogut anar a Seròs, ni he pogut veure la família, ni he pogut parlar amb el paleta per les obres de la Era, ni he pogut fer llenya, ni he pogut pedalar tal com estava previst. En definitiva, un desastre, i dóno gràcies a Déu que la cosa no ha anat a més i la xiqueta ja està bé. Mirant-nos les coses més positivament, i donat que l'Ariadna fins al moment aguanta com una campiona, dissabte ens em vam anar tots dos cap als Ports a la recerca de la neu que va caure un parell de dies abans. Vam agafar el cotxe i vam enfilar cap a Morella. Arribants al Pont de la Bota encara no es veia res, però a l'altura del Santuari de Vallibana vam poder apreciar, dalt d'una llom