MONTMANEU

Seròs, tardor del 2012, ara fa un any. Enguany la tardor va endarrerida, però no per això no deixa de ser una estació de l'any fantàstica: No fa fred, ni calor, les al.lergies primaverals queden lluny, la natura s'omple de tons ocres... Ja tinc ganes de tornar a Seròs per rodar amb la bicicleta per les faldes de Montmaneu.
A Benicarló avui estem de vaga de l'ensenyament per protestar per la llei Wert. I així, tot rivindicant una millora de l'enseyament, jo sento nostalgia per les planes ferestegues del meu poble.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Que el pedalar no ens faça perdre l'escriure

Entre Ares i Benassal... Rampes!

Creacionisme, evolucionisme i religió a l'escola