Una dicotomia indestriable

Em sembla necessari fer abans que res un aclariment sobre el títol del blog. Per què pensaments? Sembla obvi que qui, com jo, es dedica a l'ensenyament de la Filosofia faci referència al pensament, a la reflexió, a les idees. Sí, aquí hi trobareu pensament. Hi penjaré els meus articles publicats en algun mitjà i d'altres que només estaran  aquí. I per què assilvestrats? Això respon a la naturalesa de l'autor. El fet de tenir una calra i completa ascendència rural n'és potser una causa, però l'altra és un gir que com més va més s'accentúa en mi cap a l'entorn natural, cap a entorns silvestres, tot defugint la civilització. Com? Però si el pensament, la Filosofia, va néixer amb la polis, amb la civilització!  Que tot això és contradictori, que el pensament i l'assilvestrament formen una contradicció... Que hi farem, aquesta és la meua realitat a hores d'ara i no hi ha res més a dir en aquest sentit.

Fent una mica d'història, però, aquest titol ja fa anys que encapçala un  conjunt de papers a la manera d'un dietari vaig començar a escriure quan encara era un estudiant universitari. Els papers estan guardats en un calaix, a l'ordinador també hi tinc alguna cosa... Però ara tornarem a començar, amb reflexions més recents. Almenys, des que vaig iniciar-me en el periodisme fins a l'actualitat, en què em guanyo la vida fent de professor de Filosofia.

 I finalment, no em resta si no donar la benvinguda a tots aquells que dediquen part del seu temps a llegir aquestes línies i, en endavant, a mirar alguna fotografia potser també.


Comentaris

  1. Molt bones crack.

    Ja fa temps que esperava trobar alguna cosa per l'estil teclejada per tú.

    Tingues per segur que t'aniré seguint periòdicament i, també tingues per segur que, anelo aquella crònica estival promesa ara fa un any.

    Aprofito per saludar-te i fins aviat.

    Salut!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hola Nano,

      Ja ho veus, a vegades el que costa és decidir-se a començar. He de arrglar moltes coses, però el bloc ja és aquí. Ja anirem parlant i pedalant... i pel que fa a la crònica al final serà històrica!

      Salutacions,

      Aleix

      Suprimeix

Publica un comentari

Entrades populars d'aquest blog

Que el pedalar no ens faça perdre l'escriure

Entre Ares i Benassal... Rampes!

Objectius assolits