Una dicotomia indestriable

Em sembla necessari fer abans que res un aclariment sobre el títol del blog. Per què pensaments? Sembla obvi que qui, com jo, es dedica a l'ensenyament de la Filosofia faci referència al pensament, a la reflexió, a les idees. Sí, aquí hi trobareu pensament. Hi penjaré els meus articles publicats en algun mitjà i d'altres que només estaran  aquí. I per què assilvestrats? Això respon a la naturalesa de l'autor. El fet de tenir una calra i completa ascendència rural n'és potser una causa, però l'altra és un gir que com més va més s'accentúa en mi cap a l'entorn natural, cap a entorns silvestres, tot defugint la civilització. Com? Però si el pensament, la Filosofia, va néixer amb la polis, amb la civilització!  Que tot això és contradictori, que el pensament i l'assilvestrament formen una contradicció... Que hi farem, aquesta és la meua realitat a hores d'ara i no hi ha res més a dir en aquest sentit.

Fent una mica d'història, però, aquest titol ja fa anys que encapçala un  conjunt de papers a la manera d'un dietari vaig començar a escriure quan encara era un estudiant universitari. Els papers estan guardats en un calaix, a l'ordinador també hi tinc alguna cosa... Però ara tornarem a començar, amb reflexions més recents. Almenys, des que vaig iniciar-me en el periodisme fins a l'actualitat, en què em guanyo la vida fent de professor de Filosofia.

 I finalment, no em resta si no donar la benvinguda a tots aquells que dediquen part del seu temps a llegir aquestes línies i, en endavant, a mirar alguna fotografia potser també.