Pensaments assilvestrats

Així com un dels trets diferèncials de la plana de Lleida és la boira, en el Maestrat ho és el Mestral. El vent de nord-oest bufa sense treva. I no pas suaument. Dia sí i dia també hom ha de fer front als efectes del mestral, que són de tipologia diversa. Als que ens agrada estar sempre al ras ens genera un problema important. Mitjanes de 40 km/h i ràfegues de 90 km/h fan dificil fer qualsevol mena d'activitat outdoor, com se sol dir. A banda que el vent, psicològicament, crea una sensació de nerviosisme, de malestar.   Al llarg de la setmana es va fent, però quan arriba el cap de setmana la cosa es complica. Dissabte, per exemple, tot i que el vent va començar a bufar amb força, vam sortir amb la canalla a fer una volta. Volíem anar fins a Peníscola en bicicleta, però ens vam limitar a anar, els grans, a peu, i les xiquetes, una amb patins i l'altra amb la bicicleta de rodetes. Una volteta i cap a casa. I encara gràcies. Diumenge vaig participar en la Volta a Valli

Ja ha arribat la neu. I al mes de febrer, com sol passar els darrers anys. No sé si és el canvi climàtic o la meua memòria que falla, però em sembla que el fred arriba més tard de l'habitual. Les vacances de Nadal són molt portadores meteorològicament parlant; fins i tot el tant temut gener ha estat més suau que aquest gèlid febrer. Ara em ve a l'esment una dita serosana (no sé si aplicable a tot el domini lingüístic català) que ha deixat de correspondre a la realitat: "el febrer mascara com un calder", que vol dir que el sol de febrer ja calenta i que el fred ja comença a passar avall. Això no obstant, a mi el fred no em desagrada. M'hi trobo prou bé a diferència del que passa a l'estiu, que per a mi és insuportable. El passat cap de setmana, certament, vaig poder corroborar que l'hivern no és tan roïn com diuen alguns. Dissabte vam fer la primera ruta pensada estrictament per a la Mussara i la QH, deixant de banda les sessions de base. Vam fer un