En ruta amb el Club Ciclista Fraga




Ja tornem a ser-hi! Després de mesos sense escriure, després d'haver passat fets tràgics com el traspàs dels amics Juanjo i Javier de Seròs i Gabi de Benicarló, potser ja arribat el moment de tornar a penjar alguna cosa. Som-hi, doncs.

Diumenge passat, a les 8 del matí, i sense tindre massa clar com acabaria la cosa a causa de la tempesta de la passada nit, Nano i un servidor vam enfilar cap a l'estació d'autobusos de Fraga per trobar-nos amb Calu i Guerau, i amb els membres del Club Ciclista Fraga per fer ruta. I així, un total de 8 ciclistes vam emprendre ruta amb el vent de cara a fer la volta al Cinca. Des del començament vam agafar un bon ritmet malgrat el vent de cara. Anàvem rellevant-nos i fent alguna apretada en els pocs «repetxos» que vam trobar fins arribar a Alcolea, on vam parar a esmorzar. Nano i jo portavem uns 30 quilòmetres, 10 més que els altres, i una mitja de 26 km/h. L'esmorzar dels companys de Fraga va ser a base de callos, bacallà amb samfaina i dues botelles de vi. Nano i jo un café i un aquàrius respectivament, i Guerau i Calu es van partir un entrepà. Deunidó!

En creuar elCinca va vindre el portet de la jornada, i allí va arribar la primera «casporrada» del dia, quan vaig arribar a 180 de pulsacions. Sort que era curt, el port. I així vam anar fent amb vent a favor fins arribar a Ballobar, quan el vent es va girar de costat i vam tornar a patir una mica. A la vegada, en cada rampeta que trobàvem sortien els ganivets però sense que arribes la sang al riu (I això que el teníem al costat!). Sempre de bon rotllo, que és el que toca. Després reagrupament i a fer el trenet una altra vegada.

Quan vam arribar a Fraga els companys del Club Ciclista veí van decidir acompanyar-nos fins a Seròs. Nano i jo vam anar fins a la Granja d'Escarp i ells es van desviar allí per anar a Fraga per Massalcoreig.

En total 103 km a una mitjana de 29 km/h, havent fet uns 700 metres de desnivell segons el gàrmin, i 3.33 hores pedalades, la qual cosa no està gens malament. Esperem que jornades com les del passat diumenge es repetixen més sovint.

Comentaris

  1. Unknown18 de febrer del 2016, a les 9:41

    "Bueno", ya tocava tornar-hi.

    encantat de llegir-te de nou.

    Val a dir que la següent segurament serem més.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Per Nadal un pas de pardal

Imatge
La dita meteorològica defineix molt bé el que han sigut per a mi les vacances de Nadal. D'entrada havia de fer moltes coses i de tipologia diversa. Però al final, després de fer balanç, tot just he salvat els mobles, com se sol dir. La pluja, que no la boira, i la grip van fer estralls. La canalla i un servidor vam estar un semana en stand-by. Però això no és la primera vegada que ens passa. Encara recordo un any en què vam anar a Boi Taüll amb febre, esquiant a cop de gelocatil! O siga, que enguany ni esquiar, ni patinar, molt poca vida social, poca feina a la era i pocs pedals.   No obstant això, alguna cosa vam fer, certament. Destacaria que vam anar al cinema amb l'Ares per primera vegada. Vam veure la pel.licula Frozen , i no va estar tan malament, sobretot quan m'esperava haver de marxar a mitja pel.licula després de generar el caos a la sala de projeccions. Això sí, una paperina i mitja de crispetes pel terra, palletes i pots de beguda escampats... L'Ariadna
Més informació

Objectius assolits

Imatge
Després de gairebé quatre mesos sense publicar cap entrada, potser ha arribat el moment de tornar-hi abans que entréssim al període estival pròpiament dit. De calor ja en fa, però, i molta. No pretenc ara fer un inventari de tot el que he fet al llarg d'aquests mesos perquè seria molt extens, innecessari i segurament incomplert. Intentaré, en tot cas, fer-ne una síntesi i explicar amb una mica més de detall les darreres activitats destacables. Han sigut mesos de molta feina i d'uns quants entrenaments. Els objectius d'enguany, La Polar Gran Fondo La Mussara i la Quebrantahuesos, així ho requerien. Una de les coses més importants d'enguany per mi ha sigut el seguiment d'un el pla d'entrenament. A mi m'ha semblat una cosa complicadíssima, potser perquè no ho havia fet mai o potser perquè ho és. I he fet el que he pogut, tot s'ha de dir. He seguit les meues sensacions, les indicacions dels doctor Moreno i d'alguns amics experts en la matèria com Nan
Més informació

Entre Ares i Benassal... Rampes!

Imatge
Hi ha una dita castellonenca molt popular: "entre Ares i Benassal...", que ve a ser l'equivalent a la dita castellana "entre Pinto y Valdemoro...". Jo no conec aquests municipis castellans, tot i que sí que conec els municipis d'Ares del Maestrat i Benassal. Ares fou el primer municipi del País Valencià que el rei Jaume reconquerí i a Benassal hi envasen una aigua de molt bon paladar. Són municipis elevats. Ares està a més de 1200 metres d'altitut; Benassal a un poc menys però deunidó. El que no sabia però sí que m'imaginava és que per transitar-hi en Btt cal superar unes rampes terribles. De fet, els 10 quilòmetres que separen aquests dos municipis van ser els més durs i els més ferèstecs de la I XC Marató Alt Maestrat, que es va realitzar el passat dissabte, amb sortida des del municipi de Catí. Així mateix, vam passar per Vilar de Canes, Culla i per la Llacua, pedania del municipi de Morella per on també va transitar Jaume I, segons la seua crò
Més informació