M'exalta el nou i m'enamora el vell

Això és el que hi trobem en un dels sonets de J. V. Foix en l'obra Sol i de dol. I, efectivament, una sensació semblant l'he tingut aquests dies nadalencs. Recuperant velles sensacions i descobrint-ne de noves en tots els àmbits: en el familiar, l'esportiu i en el vivencial, per dir-ho breu, perquè he decidit encarar l'esdevenidor pensant més en satisfer els meus interessos i els dels que m'envolten que no pas en fer allò que toca, com se sol dir. El que toca és ara el que em toca. A mi em sembla que és aquesta una bona manera de fer front als esdeveniments, maldecaps inclosos.

Què hi ha de nou i què de vell, doncs? He culminat les obres de la Era. Bé, les obres amb els paletes. Ara queda moltíssima feina que he de fer jo mateix, progressivament, sense pressa però sense pausa. En un altre ordre de coses, aquestes festes també he disfrutat molt amb la família, fent coses plegats. I en l'àmbit esportiu, he rodat amb la Meritxell i he vist que les sortides que ha anat fent amb el seu grupet dels dijous no li han anat gens malament. Així mateix, he tornat a agafar la bicicleta de muntanya, alternant-la en la mesura del possible amb la de carretera, recuperant velles sensacions al rodar per terrenysmés o menys complicats en contrast amb la homogeneïtat de la carretera.
 

El projecte esportiu per aquest 2015 és continuar entrenant per a la Mussara i la QH, però sense oblidar la resta de coses a què m'acabo de referir. 

Ara començare a apretar una mica més, a augmentar la velocitat de creuer, el desnivell i, en conseqüencia, les pulsacions. Alternaré la carretera amb la Btt, perquè també hi disfruto, malgrat que la meua participació en marxes Btt serà més aviat escassa. En fi, entrenar sense deixar de gaudir és el que es tracta.

A Seròs he fet tres sortides en Btt amb les quals m'ho he passat molt bé, sobretot per la companyia, perquè he rodat amb gent com ho feiem en els orígens. Dos rutes pisteres i una amb sendes. Aquesta darrera al principi em va costar després de tant temps de no fer-ho. I diumenge passat a Benicarló la guinda del pastís. Ruta de Btt en estat pur, sendes i més sendes, pedres, rampes del 20 per cent i torne-m'hi que no hem fet res. Al final anava més fi que al principi, tanmateix. I tot això ho he anat fent alternant-ho en algunes sortides amb la bicicleta de carretera.

El cas és que la mitjana de pulsacions no baixa ultimament de 140 ppm, quan fins ara aquest era el ĺímit si fa no fa, fins arribar a 150 el passat diumenge i traspassar així el meu umbral anaeròbic. I amb alguns picos de 180 ppm per si fos poc! És això el que toca ara? A mi em sembla que sí, que cal augmentar progressivament la intensitat, les hores... Ara el que vull fer és alguna ruta llarga i amb desnivell amb la bicicleta de carretera i comprovar el meu estat després d'haver començat ja a apretar l'accelerador.