Assilvestrat

Ha estat aquest un cap de setmana assilvestrat. Dissabte vaig estar tot el dia a la Era, amb el foc encés, fumejant sense treva. Tot a la brasa. I entretant, traficant amunt i avall fins a l'esgotament.

Destacaria la troballa a casa de la tieta Teresina d'unes postals que la meua padrina Amàlia va enviar al meu padrí Aleix l'any 1939. Les postals comencen dient: "1939 año de la victoria...". I tenen un encunyament del règim autoritzant l'enviament. Poca broma en aquell moment. La padrina escriu al padrí des de Barcelona comunicant-li que l'operació del seu fill Aleix (el meu pare, que havia nascut el 1932) havia anat bé. Imagineu-vos el que devia significar una operació a Barcelona en aquell any, a l'acabament de la guerra, amb el país desballestat.
Però el que més m'ha cridat l'atenció era el llenguatge de la carta. Un castellà perfecte, fins i tot literari diria jo. D'escriure en català ni parlar-ne, és clar, malgrat que la seua generació l'havia pogut aprendre a l'escola durant la República. És sorprenent, tanmateix,  com la padrina podria tenir tal domini del llenguatge en un país on l'analfabetisme estava encara arrelat en bona part del país. És més: pocs dels meus alumnes de l'ESO, l'ensenyament obligatori a dia d'avui, serien capaços d'escriure una carta així. Per tant, no sé si tanta educació ens ha fet fet més savis, o si més no més destres en el domini de ferramentes tant bàsiques com l'escriptura.
El cas és que la lectura de les postals a la vora del foc, amb el mas ple d'antigalles, va ser per a mi com un viatge en el temps, com un esperó per a la memòria. I això em porta a mantindrem, una vegada més, en aquella situació d'interinitat temporal en la que em trobo quan estic a Seròs: entre l'ahir i el dema, aquest es el meu present quan estic al poble.

En un altre ordre de coses, diumenge vam fer una ruta en btt espectacular, proposada per l'amic Carles. Mira que hem sortit vegades pel terme i vaig passar per llocs on no havia passat mai! El bon temps i la companyia van fer encara més agradable la jornada, si s'escau.  Vam anar pistejant fins a Mequinensa i des d'allí vam anar enfilant-mos per senderes en direcció a Faio. Finalment vam baixar pel GR 8, que va ser prou ciclable i d'allò més espectacular, tot i que jo m'esperava quelcom de molta dificultat tècnica. Al final, 62 km, 600 metres de desnivell i 3.20 de pedal. Vaig fer una mitjana de 136 de pusacions. Va ser un dia de base, llevat de dos o tres apretades que vam fer per treure de carbonilla, com se sol dir.

I amb la sensació que m'havia quedat part de la feina per fer, el dia següent vaig tornar a sortir amb la bicicleta de carretera fent una mitjana de 139 pulsacions i 1.45 de pedal, a 27,2 km/h. Dimarts descans. Dimecres una altra ruta de dues hores a una mitjana de pols de 141, apretant a les rampes, perquè en vaig trobar algunes en els gairebé 700 de desnivell que vaig fer en 51 km. I dijous ruta btt augmentant la intensitat. Vaig fer l'anomenada ruta curta per la serra d'Irta pujant pel coll d'Imberri amb 1 hora i 35 minuts, quan amb el mínim de temps que l'havia fet mai havia estat amb 1.43. Vaig anar a una mitjana de 22,2 km/h i a 144 de pulsacions. És el que volia.

En 5 dies he sortit 4 vegades, preveent que el cap de setmana farà vent i poca cosa podrem fer. Però m'he trobat bé i he entrenat amb una certa planificació: treball aeròbic extensiu i intensiu, amb alguns pics per acostumar el cos. Les sèries ja les farem més endavant.
És el que em sembla que he de fer per preparar bé les marxes que m'esperen enguany.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Que el pedalar no ens faça perdre l'escriure

Entre Ares i Benassal... Rampes!

Creacionisme, evolucionisme i religió a l'escola