Zóon politikon

L'home (i la dona) és un animal polític (zóon politikon, en versió original) afirmava Aristòtil. Això no vol dir que per naturalesa tendim a dedicar-nos o bé a ocupar-nos de la política, ni de bon tros! Ara que venen les eleccions europees de ben segur que podem constatar més aviat el contrari. Les mostres d'enginy dels polítics fent campanya ens deixen almenys un nivell per darrere del que ens mereixem en l'escala antropològica. I el número d'abstèncions que s'esperen el dia D pot batre rècords. No és a la política, doncs, a allò a què es referia Aristòtil. Què l'home siga un animal polític vol dir que són éssers socials, que vivim en la polis (ciutat=societat) per naturalesa. I l'estagirita ho remata dient que al marge de la societat, sense els altres, només podem ser o besties o déus, o siga, o estar per davall o per damunt de l'home. Nietzsche afegeix que hi ha una altra espècie a banda de les esmentades, a saber, el filòsof... Vistes així les coses, llevat del dissabte passat en què vaig sortir a rodar sol a bon ritme fent un assaig del que pot ser la propera marxa en btt, porto uns dies socialitzant-me a bastament, la qual cosa et fa sentir molt humà, encara que això darrer que dic siga una tautologia o un pleonasme. Vegem-ho, però, amb més deteniment.

Dissabte vaig decidir que faria desnivell a ritme per preparar la Cursa del llop en Btt del proper dia 1. La marxa de Bordón al final no serà possible. Els elements s'han girat en contra, com sol passar sovint. La Cursa del llop transita pel Parc Natural dels Ports i tot apunta que serà bastant trencacames. Són uns 75 o 90 km i uns 1500 de desnivell. Encara no sé si farem la curta o la llarga, però tant hi fa. Ambdues ens faran suar. El cas és que dissabte des de Seròs vaig decidir pujar pels pantanos de la Granja i després anar fins Almatret. Això són exactament 25 km i 700 metres de desnivell de patac. Vaig tardar 1.35 minuts, sense matar-me però sense encantar-me. Després en el cami de tornada cap a Seròs vaig fer de tot. Vaig continuar pistejant, vaig fer la senda que hi ha darrere del refugi dels caçadors... i així vaig arribar al pont vell amb 900 de desnivell i uns 50 km. Però en volia fer 1000. De manera que vaig anar a pujar la costa del Cebasa (950 encara!) i finalment encara vaig pujar la costa del cementiri fins arribar als 1015 m i 55 km. En total 2.54 h pedalades a una mitja de 19 km.
 

Diumenge va ser un gran dia. Era el dia de la bicicleta que organitza anualment el Club Ciclista Seròs. És un dia per sortir a rodar amb la família. I així ho vam fer: la Meritxell, l'Ariadna, l'Ares i un servidor. I totes les famílies de Seròs que ho van voler, de totes les edats i condició física. No es pot demanar més. Vam fer una ruta d'un 16 km recorrent una part del terme. Concretament vam anar cap a Llitera. En arribar al camping de les piscines, que és on va acabar la ruta, ja teniem preparat l'esmorzar a base de carn a la brasa que un grup de voluntaris va preparar. És evident que sense ells la festa no hauria sigut la mateixa. Després, qui ho va desitjar, es va poder fer fotos davant
la imatge de la ONG Pallapupes, que té la finalitat de portar el somriure als xiquets que estan hospitalitzats.va ser aquest, doncs, un gran acte de germanor en virtut del qual dones la raó a Aristòtil en considerar que som, abans que res, animals socials.

I el passat dimarts vaig anar d'excursió a la muntanya amb l'institut. Efectivament, una nombrosa representació dels alumnes de 4t d'ESO i 1r de Batxillerat de l'IES Joan Coromines van fer una excursió al Parc Natural dels Ports (o al Port, tal com l'anomena la gent del territori). La sortida va estar organitzada pel Departament de Ciències Naturals del Centre, havent-hi col·laborat també altres departaments didàctics entre els quals hi ha el meu, el de Filosofia.
L'autocar ens va deixar al municipi de Fredes, ubicat al bell mig de la Tinença de Benifassà. Des d'allí ens vam desplaçar fins al Mas de Peraire, a 1100 metres d'altitud, on vam atendre les explicacions del professor i ornitòleg Joan Muyas a propòsit de les aus del Port i de l'ambientòloga Deborah Fandos sobre la biodiversitat del parc. El plugim que va caure a primera hora de la jornada, tanmateix, va impedir que  contemplessem de primera mà algunes de les aus anellades al voltant del mas. I és que el Mas de Peraire és un espai privilegiat quant això, perquè pertany a la Fundació Enrique Montoliu (Fundem), la qual té com a objectiu la protecció i divulgació dels espais que són de la seua propietat dins el mateix Parc Natural.
La ruta va continuar del Mas de Peraire fins a la casa forestal de la Tenalla, on vam dinar. Així mateix, qui ho van desitjar van caminar fins al Salt de Robert per gaudir de l'espectacularitat d'aquest emblemàtic salt d'aigua de la Tinença. L'excursió va culminar a l'embassament d'Ulldecona on ens esperava l'autocar per tornar cap a Benicarló. En total, una ruta d'uns 18 km pel bell mig d'un entorn natural de gran bellesa paisatgística i de gran diversitat natural.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Per Nadal un pas de pardal

Entre Ares i Benassal... Rampes!

La Mussara 2016