Volta pel Priorat

El Priorat és país peculiar. Dic país en el sentit en què Josep Pla utilitzava el terme per referir-se a l'Empordà. Un país és, doncs, una realitat en si mateixa, un espai amb una manera de fer i una geologia pròpies, per dir-ho breu. I el Priorat ho és, sens dubte. La seua ubicació especial fa que mantingui un cert aïllament envers la resta del territori català. I això per a mi és una virtut, no un defecte, perquè li ha permés conservar una personalitat pròpia. Els seus pobles petits, penjats a la roca, amb accessos costeruts i el seu vi excepcional la defineixen. A la plana, a la costa i fins i tot a l'alta muntanya l'adotzenament i els efectes homogenitzadors de la globalització han fet estralls.


Ahir vaig fer la meua primera volta en bicicleta pel Priorat passant a tocar del Montsant. Vam anar Josep Xavier i un servidor, mano a mano. Vam fer una volta prou representativa: Flix-Palma d'Ebre-La Bisbal de Falset-La Vilella Baixa-Gratallops-Cabacés-El Lloar-El Molar-La Figuera-La Torre de l'Espanyol-Vinebre-Ascó-Flix. En total uns 90 quilòmetres, 1500 metres de desnivell positiu i unes 4 hores de pedal, a una mitja de 22,5 km/h. Vaig fer una mitjana de 140 pulsacions i una màxima de 173. Vam intentar anar a bon ritme però sense estressar-nos, disfrutant del paisatge. Va ser una ruta d'aquelles d'asserrín-apretant.

La peculiaritat de la ruta és que no hi havia trams plans. O pujaves o baixaves. I vam estar més estona pujant que baixant. En els primers 50 quilòmetres havíem fet ja 1000 metres de desnivell. O si voleu, quan ens va apareixer el retol "El Priorat" havíem fet 20 quilòmetres i 500 metres de desnivell. Poca broma, t'ho has de prendre en calma. De fet, fins que no vam arribar a Vinebre no vam poder planejar una mica i augmentar la velocitat de creuer. Quan pujavem a la Figuera vam tenir per un moment la il.lusió que planejàvem, però ja em va avisar el company que era un fals pla. I tant si ho era, perquè al poc de dir-m'ho vaig mirar el GPS i pujavem un desnivell de gairebé el 7 per cent. Ara, hi havia moments que pujàvem entre el 3 i el 5 per cent i semblava que planegèssem.

Va ser una bona ruta, amb carreteres d'allò més tranquil.les, amb bona companyia i a un bon ritme per disfrutar de la bicicleta. I val a dir que també va ser un bon entrenament. Un altre dia més.


Comentaris

  1. Xavier14 de maig del 2014, a les 0:22

    Ja saps que dic sempre no sabem ni el que tenim tant prop i tant llunyà, la mira de visió ha de ser ampla.

    Cagon el puto fals pla de la Figuera però ja et vaig dir al cap i a casa.

    La pròxima encara millor xeicc

    ResponElimina
  2. Unknown14 de maig del 2014, a les 3:20

    Després de l'u ve el dos. Una altre dia una altra i si es pot variar millor perquè tot té el seu encant si ho saps buscar

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Per Nadal un pas de pardal

Imatge
La dita meteorològica defineix molt bé el que han sigut per a mi les vacances de Nadal. D'entrada havia de fer moltes coses i de tipologia diversa. Però al final, després de fer balanç, tot just he salvat els mobles, com se sol dir. La pluja, que no la boira, i la grip van fer estralls. La canalla i un servidor vam estar un semana en stand-by. Però això no és la primera vegada que ens passa. Encara recordo un any en què vam anar a Boi Taüll amb febre, esquiant a cop de gelocatil! O siga, que enguany ni esquiar, ni patinar, molt poca vida social, poca feina a la era i pocs pedals.   No obstant això, alguna cosa vam fer, certament. Destacaria que vam anar al cinema amb l'Ares per primera vegada. Vam veure la pel.licula Frozen , i no va estar tan malament, sobretot quan m'esperava haver de marxar a mitja pel.licula després de generar el caos a la sala de projeccions. Això sí, una paperina i mitja de crispetes pel terra, palletes i pots de beguda escampats... L'Ariadna...
Més informació

Objectius assolits

Imatge
Després de gairebé quatre mesos sense publicar cap entrada, potser ha arribat el moment de tornar-hi abans que entréssim al període estival pròpiament dit. De calor ja en fa, però, i molta. No pretenc ara fer un inventari de tot el que he fet al llarg d'aquests mesos perquè seria molt extens, innecessari i segurament incomplert. Intentaré, en tot cas, fer-ne una síntesi i explicar amb una mica més de detall les darreres activitats destacables. Han sigut mesos de molta feina i d'uns quants entrenaments. Els objectius d'enguany, La Polar Gran Fondo La Mussara i la Quebrantahuesos, així ho requerien. Una de les coses més importants d'enguany per mi ha sigut el seguiment d'un el pla d'entrenament. A mi m'ha semblat una cosa complicadíssima, potser perquè no ho havia fet mai o potser perquè ho és. I he fet el que he pogut, tot s'ha de dir. He seguit les meues sensacions, les indicacions dels doctor Moreno i d'alguns amics experts en la matèria com Nan...
Més informació

100

Imatge
Finalment un cap de setmana a Seròs. Feia més d'un mes que no hi posava els peus. Ho havia de fer per moltes raons. I val a dir que malgrat el plugim i el mal temps que va fer durant tot el cap de setmana vaig poder fer gairebé tot el que tenia previst. Divendres, només arribar, vaig anar a la reunió del club ciclista. Allí vaig trobar a amics i coneguts. Després de la reunió vam anar a fer una cervesa i a comentar tot un seguit d'assumptes que, com és obvi suposar, giraven al voltant del món del pedal. Un fenomen curiós que vaig observar, entre glop i glop, va ser que de tots els ciclistes que ens vam agrupar aquell dia al voltant d'una taula, no ni havia cap de gras. En canvi, darrere nostre hi havia una taula de pescadors i el volum dels cossos d'aquells altres esportistes era considerablement més gros.   Dissabte vaig fer una bona sessió de Crossfit Outdoor, que és una nova modalitat d'aquesta disciplina que he practicat de diverses maneres. En aquest c...
Més informació