Volta pel Priorat

El Priorat és país peculiar. Dic país en el sentit en què Josep Pla utilitzava el terme per referir-se a l'Empordà. Un país és, doncs, una realitat en si mateixa, un espai amb una manera de fer i una geologia pròpies, per dir-ho breu. I el Priorat ho és, sens dubte. La seua ubicació especial fa que mantingui un cert aïllament envers la resta del territori català. I això per a mi és una virtut, no un defecte, perquè li ha permés conservar una personalitat pròpia. Els seus pobles petits, penjats a la roca, amb accessos costeruts i el seu vi excepcional la defineixen. A la plana, a la costa i fins i tot a l'alta muntanya l'adotzenament i els efectes homogenitzadors de la globalització han fet estralls.


Ahir vaig fer la meua primera volta en bicicleta pel Priorat passant a tocar del Montsant. Vam anar Josep Xavier i un servidor, mano a mano. Vam fer una volta prou representativa: Flix-Palma d'Ebre-La Bisbal de Falset-La Vilella Baixa-Gratallops-Cabacés-El Lloar-El Molar-La Figuera-La Torre de l'Espanyol-Vinebre-Ascó-Flix. En total uns 90 quilòmetres, 1500 metres de desnivell positiu i unes 4 hores de pedal, a una mitja de 22,5 km/h. Vaig fer una mitjana de 140 pulsacions i una màxima de 173. Vam intentar anar a bon ritme però sense estressar-nos, disfrutant del paisatge. Va ser una ruta d'aquelles d'asserrín-apretant.

La peculiaritat de la ruta és que no hi havia trams plans. O pujaves o baixaves. I vam estar més estona pujant que baixant. En els primers 50 quilòmetres havíem fet ja 1000 metres de desnivell. O si voleu, quan ens va apareixer el retol "El Priorat" havíem fet 20 quilòmetres i 500 metres de desnivell. Poca broma, t'ho has de prendre en calma. De fet, fins que no vam arribar a Vinebre no vam poder planejar una mica i augmentar la velocitat de creuer. Quan pujavem a la Figuera vam tenir per un moment la il.lusió que planejàvem, però ja em va avisar el company que era un fals pla. I tant si ho era, perquè al poc de dir-m'ho vaig mirar el GPS i pujavem un desnivell de gairebé el 7 per cent. Ara, hi havia moments que pujàvem entre el 3 i el 5 per cent i semblava que planegèssem.

Va ser una bona ruta, amb carreteres d'allò més tranquil.les, amb bona companyia i a un bon ritme per disfrutar de la bicicleta. I val a dir que també va ser un bon entrenament. Un altre dia més.


Comentaris

  1. Ja saps que dic sempre no sabem ni el que tenim tant prop i tant llunyà, la mira de visió ha de ser ampla.

    Cagon el puto fals pla de la Figuera però ja et vaig dir al cap i a casa.

    La pròxima encara millor xeicc

    ResponSuprimeix
  2. Després de l'u ve el dos. Una altre dia una altra i si es pot variar millor perquè tot té el seu encant si ho saps buscar

    ResponSuprimeix

Publica un comentari

Entrades populars d'aquest blog

Que el pedalar no ens faça perdre l'escriure

Entre Ares i Benassal... Rampes!

Objectius assolits