Volta pel Priorat

El Priorat és país peculiar. Dic país en el sentit en què Josep Pla utilitzava el terme per referir-se a l'Empordà. Un país és, doncs, una realitat en si mateixa, un espai amb una manera de fer i una geologia pròpies, per dir-ho breu. I el Priorat ho és, sens dubte. La seua ubicació especial fa que mantingui un cert aïllament envers la resta del territori català. I això per a mi és una virtut, no un defecte, perquè li ha permés conservar una personalitat pròpia. Els seus pobles petits, penjats a la roca, amb accessos costeruts i el seu vi excepcional la defineixen. A la plana, a la costa i fins i tot a l'alta muntanya l'adotzenament i els efectes homogenitzadors de la globalització han fet estralls.


Ahir vaig fer la meua primera volta en bicicleta pel Priorat passant a tocar del Montsant. Vam anar Josep Xavier i un servidor, mano a mano. Vam fer una volta prou representativa: Flix-Palma d'Ebre-La Bisbal de Falset-La Vilella Baixa-Gratallops-Cabacés-El Lloar-El Molar-La Figuera-La Torre de l'Espanyol-Vinebre-Ascó-Flix. En total uns 90 quilòmetres, 1500 metres de desnivell positiu i unes 4 hores de pedal, a una mitja de 22,5 km/h. Vaig fer una mitjana de 140 pulsacions i una màxima de 173. Vam intentar anar a bon ritme però sense estressar-nos, disfrutant del paisatge. Va ser una ruta d'aquelles d'asserrín-apretant.

La peculiaritat de la ruta és que no hi havia trams plans. O pujaves o baixaves. I vam estar més estona pujant que baixant. En els primers 50 quilòmetres havíem fet ja 1000 metres de desnivell. O si voleu, quan ens va apareixer el retol "El Priorat" havíem fet 20 quilòmetres i 500 metres de desnivell. Poca broma, t'ho has de prendre en calma. De fet, fins que no vam arribar a Vinebre no vam poder planejar una mica i augmentar la velocitat de creuer. Quan pujavem a la Figuera vam tenir per un moment la il.lusió que planejàvem, però ja em va avisar el company que era un fals pla. I tant si ho era, perquè al poc de dir-m'ho vaig mirar el GPS i pujavem un desnivell de gairebé el 7 per cent. Ara, hi havia moments que pujàvem entre el 3 i el 5 per cent i semblava que planegèssem.

Va ser una bona ruta, amb carreteres d'allò més tranquil.les, amb bona companyia i a un bon ritme per disfrutar de la bicicleta. I val a dir que també va ser un bon entrenament. Un altre dia més.


Comentaris

  1. Ja saps que dic sempre no sabem ni el que tenim tant prop i tant llunyà, la mira de visió ha de ser ampla.

    Cagon el puto fals pla de la Figuera però ja et vaig dir al cap i a casa.

    La pròxima encara millor xeicc

    ResponElimina
  2. Després de l'u ve el dos. Una altre dia una altra i si es pot variar millor perquè tot té el seu encant si ho saps buscar

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Que el pedalar no ens faça perdre l'escriure

Entre Ares i Benassal... Rampes!

Creacionisme, evolucionisme i religió a l'escola