Falles, turisme & The Lone Ranger rides again

La setmana passada va ser intenssíssima. El superlatiu és la forma adequada per a caracteritzar-la. Es van sumar un munt de coses: Falles a Benicarló, la Xallenge de Seròs i les mini vacances familiars. Tot plegat ens va fer ballar el cap perquè no teníem clar com encarar-ho, però al final ho vam poder fer tot més o menys bé.

XDD

La Xallenge David Duaigües (XDD) a Seròs era una cita que no em volia perdre, tot i que vaig estar-hi a punt a causa de les Falles de Benicarló. La canalla m'estira i no se si podré escapar-me'n un altra any. El cas és que va ser una marxa espectacular en tots els sentits: organització, participació, recorregut, climatologia... No es pot demanar més, i això gràcies a l'esforç i la dedicació dels que ho han fet possible. Jo només conec als del Club Ciclista Seròs, però vull creure que els d'Almatret han fet també molt ben feta la seua feina. La prova d'això que dic és l'èxit de participació un any sí i l'altre també.

A nivell personal, no tenia clar com aniria la jornada. El cap de setmana anterior havia fet una bona ruta per a provar-me després d'haver descansat de l'enganxada de l'últim cap de setmana a Seròs. Vam fer 62 km i 1300 de desnivell, i em vaig trobar força bé, la qual cosa em va donar ànims per a la XDD.

I així, quan va arribar el gran dia, i després d'haver fet una mica d'escalfament, em vaig posar a la sortida al costat de Nano i August. Les altres dos llebres, Jordi i Cejo, ja estaven col.locades més endavant. Nano patia per posar-s'hi a roda. Jo, com és obvi suposar, no patia gens per això. Tenia clar que havia d'anar al meu ritme. A tota màquina, sí, però al meu ritme.

El cas es que vam tardar a sortir perquè es va fer un bon paquet de gent, però bé, vam anar situant-nos poc a poc. En una altra ocasió seria bo ubicar-se millor abans de sortir. A Nano el vaig perdre de vista a la costa de la cooperativa, com l'any passat. Enguany potser una mica més amunt, però. I amb amb August vam deixar de veure'ns a la costa del picado. Ell anava a fer la curta i jo la llarga, i havia d'administrar bé l'energia. El cas és que poc a poc vaig anar guanyant posicions respecte d'on havia sortit. Vaig trobar-me amb bastanta gent del club. Però jo al meu ritme. El pulsòmetre se'm va fondre per enèsima vegada, la qual cosa en aquesta ocasió no va ser del tot negativa perquè si hagués vist en tot moment el que marcava m'hauria acollonit.

Al final em vam sortir les coses millor del que m'esperava. Vaig tardar 2 hores i 53 minuts. De posició, el 138. Jo m'esperava fer com a mínim tres hores. I això que vaig haver de parar una vegada a respostar líquid, tot i que no m'hi vaig estar pas gaire, i també vaig sofrir algunes retencions en els trams més tècnics. En una ocasió gairebé em foto de cap perquè el de davant va parar en sec en una rampa i em va anar de poc de no prendre mal. Personalment, doncs, estic content de com va anar la cosa.

Això de banda, com més va això de les marxes més em sento com el protagonista de The Lone Ranger rides again, que vol dir: El "llanero solitario" cavalga novament. No m'atreviria a traduir llanero al català, perquè dir "llaner" és no dir res, encara que traduir ranger per llanero tampoc és dir gran cosa. Però bé, l'expressió sí que em sembla afortunada per caracteritzar la situació en què em trobo últimament en les marxes. És a dir: o bé la gent amb què començo van a un ritme superior al meu o bé inferior, i sempre acabo tot sol. De manera que heus ací que he d'anar fent al meu ritme talment un llanero solitari del pedal. Ja sé que això les marxes ja ho tenen, llevat d'alguns casos en què hi ha un equilibri de forces. Però així són les coses i, siga dit de pas, tampoc és que m'importi especialment.

El pròxim repte la marxa de Riba-roja. És la segona edició i tothom en parla molt bé. De moment només puc dir que el maleït vent del Maestrat m'ho està posant difícil per continuar entrenant com Déu mana. Les ventades de mestral aquí són terribles, afecten fins i tot l'estat d'ànim de les persones. Veurem que passa.


TURISME

Al dia següent de la XDD, amb un lleuger mal de cames, vam enfilar cap a Barcelona per fer unes mini vacances en famílía. I això que vol dir? Vol dir que res de visitar museus i de fer qualsevol mena d'activitat cultural o esportiva amb cara i ulls. En aquest cas vam passar pel Monestir de Montserrat i al dia següent vam anar al zoo. 
Per a la canalla fantàstic, per a mi fantàstic al veure les xiquetes disfrutar. He de dir que el fet de passejar-me per la ciutat, encara que siga a correcuita, va ser molt positiu. La ment s'allibera de les imatges quotidianes, dels ritmes al que hom està acostumat, malgrat fer-ho enmig del trànsit i la contaminació. També val a dir que la ciutat de Barcelona sempre m'evoca la meua època d'estudiant, que per a mi va ser un moment crucial de la vida. I no només pels coneixements diguem-ne acadèmics que em vaig emportar, sinó pel vagatge, les coneixences, el relativitzar valors i creences... Anar-hi de tant en tant, doncs, em fa sentir bé, i si és amb la família, millor.




FALLES

I arribem a la traca final, tant en un sentit figurat com en un sentit estricte. Vull dir que dimecres, dia de Sant Josep, arribava a Benicarló en el moment en que sonava l'última mascletà de les falles. I tot just després de dinar, torne-m'hi que no hem fet res. A veure les falles i a tirar petards. Les xiquetes tenien una emoció indescriptible per tirar petards. La menuda encara ara em pregunta quan sortim de casa si anem a tirar petards! Abans de marxar havia anat expressament al magatzem de la Pirotècnia Tomàs a comprar-ne i no en va quedar ni per medecina.


Les d'enguay han sigut unes falles breus però intenses, fumejants, sorolloses, com és de rigor que siguin. Això no vol dir que jo pertanyi a l'univers faller. Ni de bon tros! És un món que m'és alié per moltes raons. Però la festa és un llenguatge universal i cal saber gaudir-ne.



Comentaris

  1. Si tenim en compte que "llanero" es refereix a l'home de les "llanures", potser la traducció correcta seria planer, o planurer, com a home de la plana. Però...... no té el mateix "punch".

    Pel que fa al dia de la XDD, és un dia rodó, i sencer, de BTT. I per nosaltres no comença diumenge sinó el dilluns anterior per arribar diumenge a fer el que seria la "mascletà". ;)
    I, crec que parlo en nom de tots els que organitzen/m l'event, quan dic que el que fa que cada any hi hagi una XDD és veure com la gent respón venint a participar i col·laborar en aquest event.

    ResponElimina
  2. Efectivament, llanero ve de planúries, però ranger no és pas planer, d'aquí que la tradució és un poc surrealista. I sí, la XDD és un gran dia de BTT com pocs, i és gràcies a tots els que ho organitzeu. Altres com jo de moment hi participem. Ja veurem en futures ocasions si podrem fer-ho.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Que el pedalar no ens faça perdre l'escriure

Entre Ares i Benassal... Rampes!

Creacionisme, evolucionisme i religió a l'escola