Geociclisme

Anomeno Geociclisme a la part de la geologia que té com a objete l'estudi de les roques des de dalt de la bicicleta. O també a la pràctica del ciclisme quan no deixes de transitar per damunt de roques, tant pujant com baixant, tant si són metamòrfiques com sedimentàries. També inclouríem en el repertori fòssils del Cretaci inferior (que són els que més abunden al nord Castelló) i el formigó, que té una base mineral prou evident i que al País Valencià n'hi ha per donar i per vendre. De fet, puc constatar que tot practicant aquest esport (o bé mentre es conrea aquesta ciència, segons com ens ho mirem), més d'un ha acabat arran de terra fent treball de camp o, si voleu, "buscando caracoles", que diria l'amic juanjo del Club Ciclista Seròs.




Diumenge vaig fer un curs avançat de Geociclisme a la VI Marxa 1500 de Castelló, la Milki com es coneix popularment. Va ser la primera marxa d'enguany i n'estic satisfet perquè va ser d'allò més exigent. Van ser quaranta quilòmetres amb uns 1000 metres de desnivell reals, fets gairebé integrament per sendes i trialeres de roca pura i dura. I he de dir que ha estat de les marxes  més dures que he fet, potser perquè em pensava que seria un passeig atenent al track que havia penjat l'organització. Va ser un puja i baixa continu que va fer les delícies dels que dominen la tècnica i el patiment dels que no. Rampes del 20 per cent cada dos per tres, esgalons de pujada i de baixada...Tot fent ruta s'anaven troban "cadàvers": bicicletes trencades, "apajarats", trompades... Al final, de 397 inscrits van acabar 377.



Vaig poder constatar que hi havia prou nivell entre els participans. El fet de ser a la capital de la Plana i al ser un cap de setmana que no hi havia competició de l'Open de la Comunitat Valenciana, va fer que molts pro de la categoria Elit s'hi apuntessen per fer un entrenament més. La resta ja vam fer prou d'acabar en un mínim de dignitat. Me'n vaig trobar un tot fent ruta que anava a 130 pulsacions ("Es lo que tiene salir 5 días a la semana", em va dir) mentre jo anava a més de 160, i em va confirmar que, efectivament, havia vingut a entrenar. Després de dir-me això encara em van pujar una mica més i vaig pensar en tirar la gorra al foc, com se sol dir.


Al final vaig fer el 163 dels 377 que vam acabar, amb un temps de 2 hores i 43 mínuts. La mitjana de pulsacions va ser de 163, prop de 90 per cent, havent arribat a un màxim de 179. És a dir, vaig fer una sèrie de gairebé 3 hores!. Però m'he trobat prou bé després de la pallissa, contrariament al que pensava. L'entrenament aeròbic ja feia dies que l'havia deixat enrere, i ara estic per la fase dels intervals: apreto en les rampes, en els plans i on siga, en distancies de com a molt 4 a 5 quilometres, sense posar-me a dalt de tot llevat de comptades ocasions. Les series curtes i violentes encara no tenia previst començar-les, però pel que veig el personal va ja a tota màquina. Ara, queda molta lliga i cal dossificar-se i planificar bé la temporada. El balanç, doncs, molt positiu, content del temps fet i de l'estat de forma en què trobo, la qual cosa em fa pensar que vaig pel bon camí i que he de continuar endavant. La pròxima sortida de qualitat a Seròs.

Comentaris

  1. Quanta raó, a mi em va quedar clar el tema del geociclisme quan vaig venir de vacances.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Que el pedalar no ens faça perdre l'escriure

Creacionisme, evolucionisme i religió a l'escola

Entre Ares i Benassal... Rampes!