Per Nadal un pas de pardal

La dita meteorològica defineix molt bé el que han sigut per a mi les vacances de Nadal. D'entrada havia de fer moltes coses i de tipologia diversa. Però al final, després de fer balanç, tot just he salvat els mobles, com se sol dir. La pluja, que no la boira, i la grip van fer estralls. La canalla i un servidor vam estar un semana en stand-by. Però això no és la primera vegada que ens passa. Encara recordo un any en què vam anar a Boi Taüll amb febre, esquiant a cop de gelocatil! O siga, que enguany ni esquiar, ni patinar, molt poca vida social, poca feina a la era i pocs pedals.  


No obstant això, alguna cosa vam fer, certament. Destacaria que vam anar al cinema amb l'Ares per primera vegada. Vam veure la pel.licula Frozen, i no va estar tan malament, sobretot quan m'esperava haver de marxar a mitja pel.licula després de generar el caos a la sala de projeccions. Això sí, una paperina i mitja de crispetes pel terra, palletes i pots de beguda escampats... L'Ariadna, però, s'ho va passar molt bé. Pel que fa a la era, vaig poder contactar amb el paleta i pactar l'inici de les obres, així com també vaig poder fer tota una serie de gestions administratives al respecte. La vida social va ser la part més tocada. Havia de veure la xiqueta de Toni, nascuda fa un més, i només ho vaig poder fer de passada. Amb alguns amics em vaig limitar a tenir un contacte telefònic i per cap d'any em vaig quedar a casa. I en relació als pedals, vaig poder sortir tres vegades, que no és molt, però almenys no vaig fer porra.

 

La primera sortida va ser amb la bicicleta de carretera. Vam ser tres: Josep Xavier, Calu i un servidor. La ruta va ser una que feia temps que m'anava pel cap, tot i que aquesta va ser la segona sortida per carretera que feia a Seròs. Vam anar a Fayó. Una bona ruta: 75 km i gairebé 900 metres de desnivell positiu, que vam fer en unes 3 hores i 20 minuts de pedals. No està gens malament, sobretot si tenim en compte que aquell dia feia molt de vent. Per a mi va ser el primer dia que vaig deixar enrere l'entrenament aeròbic. Sense voler-ho, vaig apretar fins arribar a una mitjana de pulsacions del 80 per cent. I això pedalant més de tres hores. Portava dos mesos sense passar del 75 per cent. Ens ho vam passar molt bé, i al final ens va fer molt bon dia.

La següent sortida va ser amb Nano, i també amb la bicicleta de carretera. Amb Nano ja havia sortit amb la flaca una altra vegada. Havia de ser una sortida tranquil.la, rodadora, i ho va ser, i també accidentada. Vam haver de parar quatre vegades: tres a posar aire a la roda del darrere de la bici de Nano i una quarta a canviar-la. A banda d'això, va fer un dia espectacular, i amb dues hores de pedal van fer la ruta prevista. A mi em van sortir uns 47 quilòmetres. De desnivell em sembla que no vam arribar als 300 metres. Però per ser una ruta de tarda, no està gens malament. 

La tercera i última sortida va ser amb la btt. En tenia moltes ganes, i també tenir ganes de rodar pel terreno. Va ser el diumenge de Reis, i l'objectiu a assolir era una mina abandonada ubicada entre Almatret i Mequinensa. I vam ser uns quants bikers: Josep Xavier, Nano, Jordi, Dani, Pep, Modol, Pere, Javier, Juanjo, Sergi, Ramonet i un servidor. Em sembla que no em deixo ningu. Vam fer uns 53 quilòmetres i gairebé 900 de desnivell en unes 3 hores i 25 minuts de pedal. Parats vam estar uns 20 minuts. I vam fer de tot: molta pista, però també sendes espectaculars, de pujada i de baixada. A mi em va resultar una ruta trencacames, malgrat que no vam fer molt desnivell. Una d'aquelles rutes que et deixen amb la sensació d'haver estat tota l'estona pujant, més que baixant. I he de dir que va ser una altra ruta que vaig anar lleugerament pel damunt de les pulsacions previstes. A partir d'ara això ja començarà a ser l'habitual, perquè he entrat a la segona fase de l'entrenament previst per enguany.

Comentaris

  1. Hahahahahahaha, tu i els entrenaments.
    Encara veig que m'has deixat bé desprès de fer-te parar quatre vegades per ficar aire a la roda.
    Encara la tinc penjada al traster sense canviar-la...... a la roda em refereixo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Avui he parlat amb Radu i el cabro encara m'ha recordat la marxa de Canet. Entrenar? Si, amb un unic objectiu...

      Elimina
    2. Avui he parlat amb Radu i el cabro encara m'ha recordat la marxa de Canet. Entrenar? Si, amb un unic objectiu...

      Elimina
    3. hiepppppppppppa ja soc aqui va dir aquell home de bigotis fa molts dies

      com semrpe et dic aserin aserran tot suma

      lo important es tenir aquella sensació d'haver fet la feina mes be mes bona o com bonament sa pogut

      feia anys que no sortia un dia de sant esteve i que dir que va ser un lujo em sembla que li trauem suc a la flaki

      la sortida reis ja saps prou be que al estiu quant ti vaig portar no vam tirar avall per precaucio sino haguessis set lo primer jiiiiiii

      va com te dic los camins no marxen i ara les carreteres encara menos

      i kunyat arregla la bici sino porta-la al laboratori de cal valentó

      Elimina
    4. Ja tens raó, quinto, s'ha d'anar fent que tot suma, i si a més disfrutem, oli en un llum

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Que el pedalar no ens faça perdre l'escriure

Creacionisme, evolucionisme i religió a l'escola

Entre Ares i Benassal... Rampes!