Creacionisme, evolucionisme i religió a l'escola

Acabo d'explicar als meus alumnes de 1r de Batxillerat el significat dels conceptes següents: creacionisme i evolucionisme. Fent una mica de memòria, el creacionisme és la crença que l'home i la vida en general són una creació divina. En principi, som obra d'un ésser superior que ens ha creat tot d'una, sense cap mena d'evolució en aquest procés. L'evolucionisme, com és sabut, és una teoria filosòfica i científica que defensa que l'home (i la vida en general) és el resultat d'un llarg procés d'evolució. Trobem precedents evolucionistes fins i tot en els presocràtics, tot i que és de la mà de Darwin que aquesta teoria ha agafat el relleu amb què avui compta. És cert que creacionisme i evolucionisme poden ser compatibles, això és, que Déu ha creat la guspira, la llavor del nostre ésser, però que hem arribat on som fruit d'un procés d'evolució. Però aquestes dues posicions solen estar més aviat contraposades. D'altra banda, i des de fa unes dècades, ha aparegut una nova versió del creacionisme que és la teoria del disseny intel.ligent. Va néixer als Estats Units i, al capdavall, diu el mateix que el Creacionisme, però en lloc de Déu parla d'un dissenyador intel.ligent, el qual ha posat en solfa el món en què vivim. De fet, va apareixer com una teoria ad hoc quan el creacionisme clàssic ja no s'aguantava de cap de les maneres i calia buscar-li un recanvi, opció per a alguns molt millor que acceptar les evidències evolucionistes.



El debat al voltant d'aquests conceptes ha fet córrer rius de tinta i ha generat polèmiques vàries. I a mi, més enllà de les polèmiques ja clàssiques al respecte, m'ha fet pensar en la llei educativa que ens espera, la llei Wert, gràcies a la qual la religió comptarà en l'expedient acadèmic tot i que no serà obligatoria. Llavors em pregunto, l'alumnat que farà religió, serà instruit en el creacionisme de la mateixa manera que ho és en geometria diferencial, per exemple? Haurà d'aprendre's un article de fe de la mateixa manera que una teoria científica? Una cosa és el debat, el diàleg, el fet de parlar de la religió com una opció vital, i l'altra és posar la religió al mateix nivell que qualsevol altra disciplina acadèmica.

Si se'm dispensa una breu digressió, això ho va explicar Kant de forma brillant en aquell conegut paràgraf de la Crítica de la raó pura que porta per títol El saber, l'opinió i la creença. Siga dit de pas, sobre aquest paràgraf vaig escriure un article en un setmanari de Benicarló i vaig rebre fins i tot insults perquè vaig parlar de la religió de la mateixa manera en què ho faig aquí. En síntesi, Kant deia que sobre la ciència no hi ha opinions ni creença, hi ha saber, i a propòsit de la religió hi ha creença, que no és exactament el mateix que l'opinió. És a dir, jo puc opinar que l'hivern és la estació més bonica de l'any, i sobre això podríem trobar tota mena d'opinions. D'altra banda, és pot creure en Déu, però no és pot saber si Déu existeix o no, perquè Déu és un objecte de fe i no de saber. En canví, és pot saber quin és el cicle reproductor de l'ornitorrinc, perquè això és tema científic i no hi valen opinions ni creences. El saber i la creença, doncs, deixant de banda l'opinió, són àmbits diferents. Això ho va dir Kant al segle XVIII i ara, al segle XXI, volem fer de la religió un saber quan és una creença, per dir-ho kantianament.

En fi, el que jo defenso és que el paper que se li otorga a la religió en la nova reforma educativa no és el que li correspon. Al meu entendre, això és un atemptat contra la raó i, per contra del que pugui semblar, contra la religió mateixa. Efectivament, ha estat positiu per a la religió entestar-se en negar l'heliocentrisme durant segles? I ho ha estat negar l'evolucionisme? Al contrari, això només ha servit per arraconar la religió fins i tot de l'àmbit que li és propi; la religió no ha fet sinó allunyar-se de la centralitat del sistema de creences de la nostra civilització en detriment de posicionaments ateus i agnòstics. I el nou paper que se li reserva a la religió en l'ensenyament m'atreviria a dir que contribuirà més aviat a això darrer que acabo de dir. Ja ho va dir Galileu en resposta al cardenal Belarmino, un cèlebre inquisidor que va acusar-lo d'heretge: "La ciència ens ensenya com va el cel; la religió ens ensenya com s'hi va". Faríem bé de no oblidar-ho.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Que el pedalar no ens faça perdre l'escriure

Entre Ares i Benassal... Rampes!

Objectius assolits