Monegros 2016

La Maratón btt Monegros d'enguany ha estat molt dura, i ho dic perquè fer 118 km de pista i un desnivell d'uns 1200 (i no pas 900 com es deia a la web de la organització) no ho havia de ser pas. Però la climatologia va fer que tothom patís més del necessari. Heus ací la crònica que he enviat al Club Ciclista Seròs, que he retocat una mica, sobre l'esdeveniment amb el títol Vent, pols i fang




"Amb aquestes tres paraules podríem definir el que va ser Monegros enguany. La previsió meteorologica ja ho havia anunciat: mal dia per agafar la bicicleta, però quatre serosans, Ramon, Sergi, Jeremy (que és un serossà adoptat)  i jo mateix vam enfilar cap a Sariñena per prendre part en la prova de btt més multitudinària. Enguany unes 8000 persones em sembla.

Mentre anàvem de camí, aigua. En arribar ja començava a bufar amb força, però nosaltres, amb el dorsal ens vam plantar als calaixos de sortida a veure que passava. Feia tant de vent, que l'arc de la sortida gairebé no s'aguantava dret abans de sortir. Vull fer notar que a l'arribada ja havien retirat tots els arcs i vam creuar meta sense adonar-nos-en. Bé, potser se'ls havia endut el vent.

La sortida va ser relativament ràpida. Tothom intentava esquivar bicicletes i tolls d'aigua i això va protagonitzar alguna caiguda. Però vam anar fent sense problemes. Jo només sortir ja vaig anar sol, com sempre, tot i que a la sortida estava amb Jeremy i un amic seu de Ribaroja. Ramon i Sergi, que vam sortir amb Loren, un company de Benicarló que va fer un carreron, estaven en un altre calaix i ja no els vaig veure.

Fins al quilòmetre 60 vam anar fent. En alguna curva que l'aire pegava de cara ja s'anunciava el que vindria. Però a partir del quilòmetre 60 fins al final, al quilòmetre 118, la cosa va ser un patiment constant, fins i tot baixant. Aire de cara a 45 km/h de mitjana i ràfegues de 75 km/h. Jo fins aquí anava prou bé i amb la intenció de fer un bon temps, almenys com a la Trotamons, però donades les circumstàncies m'ho vaig treure del cap i em vaig fixar l'objectiu d'acabar i intentar patir el mínim. I així vaig anar fent, agafant rodes. Vaig parar dues vegades, una a omplir bidons i dues engreixarr la cadena, que no la vaig petar de miracle: aigua i pols ressec són una mescla perillosa, anunciada per un nyic-nyac constant que se'm clavava al cervell com al maleït vent.

Al final vaig pedalar unes 5h 41 minuts, a una mitjana de 20.6 km/h segons els garmin. De pulsacions 154 de mitjana i una màxima de 175. És un ritme prou intens però a hores d'ara portador. El temps total definitiu encara no el sé, però el provisional són 5h 48 minuts segons he vist. Els companys van fer de temps: Jeremy 6.05 h, Ramon i Sergi 6.26 h els dos, que van anar junts. Ara, només acabar-ho ja va ser prou. I Loren, del Club Ciclista Baix Maestrat, va fer 6.09 h. 

Per acabar-ho d'adobar, vam haver d'aparcar a uns 2 km de la zona de dutxes. Vaig haver de fer 2 km a peu per dutxar-me, i un cop arribo en trobo unes lones que tapaven unes 200 o més persones en pilotes dutxant-se de forma similar a com es devia fer a Auswitz. A sobre fotia una ventada que es colava per tot arreu. I dic, pues vamos allà!, a veure si ho acabem de petar tot. Després un plat de pasta, una hamburguesa sintètica i un iogurt que em vaig haver de menjar amb forquilla perquè no hi havia culleres. Un error d'aquest el pot tindre qualsevol empresa que organitze un acte per a milers de persones, és clar. Almenys, cervesa fresca n'hi havia a dojo. En definitiva, va ser un bon entrenament psicològic i físic abans, durant i després de la marxa. L'any que bé qui ho vulga ja ho sap. Pel que fa a mi, si no hi estic a l'hora de sortir no m'espereu".

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Per Nadal un pas de pardal

Entre Ares i Benassal... Rampes!

La Mussara 2016