La caloreta i el "caloret"

Diguem-ho clar: el darrer exabrupte de l'alcaldessa de València ha fet fortuna. És inexplicable però és així. Missatges de whatsapp, videos de youtube, programes de televisió i fins i tot xapes a la solapa de l'americana d'algun polític rememoren una de les més grans pixades fora de test del panorama polític contemporani. Així, el caloret, que en tot cas seria la caloreta, se sent per tot arreu.

El cas és que la caloreta comença a arribar. Dissabte en vaig patir rodant en bicicleta. Va fer un dia espectacular, calurós, assolellat. Vam fer un ruta tan llarga que va arribar un moment en què no sabia si estava entrenant o fent turisme per Castelló. Vam fer 155 km i uns 2500 metres de desnivell. De fet, aquests són els quilòmetres que hi ha des de Benicarló a Seròs; de desnivell diria que n'hi ha molt menys anant cap a Seròs. Anavem passant un poble darrere l'altre. Pobles més llunyans dels habituals: Càlig, Cervera del Maestre, Sant Mateu, Albocàsser, Torre d'en Domenech, La Serratella, La Serra d'en Galceran, Benlloch, Les Coves de Vinromà, Alcala de Xivert, Santa Magdalena de Pulpis i finalment Benicarló. I d'altres que no esmento però pels termes municipals dels quals també vam passar.

Aquesta és a hores d'ara la ruta més llarga i més dura que he fet. Vam pujar tres ports prou considerables, a banda dels puja i baixa constants habituals de l'interior de Castelló. Concretament, La Bandereta, d'uns 5 km i amb rampes de fins al 17%, la Serratella, un classic d'uns 11 km, més suau però més llarg que un dia sense pa, i el de les Coves, que tot i no ser com els descrits, amb més de 100 km a les cames se'm va fer duríssim.

Vam estar pedalant 6.15 hores, a una mitjana de gairebé 25 km/h, que no està pas gens malament. De pulsacions, 144 de mitjana i 174 de màxima. Vaig arribar reventat. Les cames no me les sentia, em feia mal el cul, l'esquena... La falta de costum hi va influir, sens dubte. És que passar de 5 hores a 6 és un salt important. I hom s'esglaia quan pensa: si per a la Mussara encara em falten 45 km i gairebé 1000 metres de desnivell! Aquest mateix dia una expedició de tres se'n va anar cap a Reus a fer el recorregut de la Mussara. El més ràpid va tardar 7.30 hores, i segons van explicar és duríssim. Patirem, doncs!


Però la jornada no s'havia acabat, ni de lluny. Arribava a casa sobre les 14.30 hores. A les 16 hores hi havia reunió de la comunitat de veïns i a les 19.00 la cavalcada del Ninot. Ni migdiada ni res. Després de dinar torne-m'hi que no em fet res.

La canalla estava molt il·lusionada per la cavalcada, perquè encara que no participen activament amb cap falla, també es disfressen i s'ho passen d'allò més bé gaudint de les coregrafies i les disfresses de les 13 falles que hi ha a Benicarló, i que desfilen pel poble, una darrera l'altra, amb seguicis que van arribar fins a les 500 persones, com va ser el cas de la Falla Benicarló, la més antiga del poble. També és un moment en què les xiquetes es troben amb les amigues i els grans amb els pares de les amigues. I així les coses, vam aguantar plantats durant les més de dues hores que dura la cavalcada. Va arribar un punt en què vaig notar que se'm soldaven les camés, com si no tingues rotules. No podia moure-les.

La versió musical del caloret sonava una vegada i un altra, provinent dels potentíssims altaveus de les carrosses. Tothom ballava, doncs, al so del caloret (si voleu, podeu escoltar-ho ací: www.youtube.com/watch?v=lIpjX2I3hu). I acabada la cavalcada, a sopar amb les amigues de l'Ariadna i els respectius pares. I vinga menjar i beure fins la matinada. Quan vaig arribar a casa i vaig deixar-me caure damunt del llit, entre el cansament i els beuratges, més que adormir-me em vaig desmaiar. Vaig caure rodó, vaja.  Ara a esperar l'arribada definitiva de les falles i a cotinuar entrenant. El que em sap molt greu, tanmateix, és perdrem la Xallenge David Duaigües de Seròs després de tres anys seguits participant-hi. Però com se sol dir, a tot arreu no s'hi pot arribar.