Entre poc i massa

Acaba de passar un dels pocs ponts d'enguany. L'anomenat de la puríssima o de la Constitució, fent honor a les dues festes que el constitueixen. Han sigut uns dies familiars, tranquils. De Benicarló a Seròs i de Seròs a Fraga i anar fent. Hem gaudit de la familía i la família ha gaudit amb nosaltres, suposo. Val a dir que han sigut uns dies gèlids i més aviat ventosos, sobretot si tenim en compte la bonança de la que veníem, la qual cosa encara ha convidat més a fer vida familiar. Volíem anar a fer una menjada a la Era, però el fred i el fet de no tenir la porta i la finestra  del mas posades ho ha impedit. Jo hi vaig anar a pegar volta, com se sol dir, i a comprovar els estralls dels aiguats dels últims dies: forats al voltant de la fosa sèptica, perquè la terra encara no està assentada, i humitats dins al mas. Això s'ha de sol.lucionar d'una vegada, tal com li he fet saber ja al paleta responsable.

Ara bé, tenint en compte la planificació de la temporada, calia entrenar si o si. I així ha sigut. Aquest passat cap de setmana he rodat dos dies seguits, fent uns 100 km en cada tongada. I la resta de la setmana havia fet ja uns 120 km, 40 en Btt. Això vol dir que aquesta setmana he fet uns 320 km.

Això no ho havia fet mai, em sembla, i potser ens estem passant de frenada de tant entrenar. El perill de tot això és avorrir la bicicleta abans d'hora. Bé, més que la bicicleta, l'entrenament més o menys planificat. Tanmateix, lluny d'això he disfrutat d'allò més, malgrat que les condicions metorològiques m'han fet patir una mica més del compte. De fet, la primera sortida de la setmana, que va ser la volta a les Coves per Alcalà, vaig patir el que no està escrit per soportar el mestral, que bufava amb ganes. I anava sol, la qual cosa encara ho va fer tot més dur. Fins i tot vaig témer per la meua integritat física, perquè vaig estar a punt de caure més de dues vegades.

La sortida amb la btt la vaig disfrutar molt. Vaig anar amb l'amic Galvez, mano a mano, com se sol dir. De fet, la toco poc, la bicicleta de muntanya, i el dia que l'agafo gaudeixo encara que intento controlar les pulsacions. Quan ve una rampa intento mantindre'm; fa uns mesos apretava tot el que podia a veure si feia algun PR (rècord personal) a l'Strava.

I el cap de setmana llarg va ser la guinda del pastís. Dues sortides amb la bicicleta de carretera i amb bona companyia. Què més es pot demanar! Vaig parlar amb Nano i em va dir que faria Btt amb Jordi i el Cejo. Però vaig declinar l'oferta perquè "ara no toca", que deia aquell; ara no toca anar a full gas. I com que els conec i em conec, sé què hauria passat. I vaig decidir-me per fer carretera.


La primera sortida va ser de Seròs a Tamarit i tornar, amb Josep Xavier i Calu; la segona, Seròs-Mollerussa i tornar, amb Josep Xavier, Calú, Pere i Guerau que va incorporar-se a Soses perquè venia de Fraga. Deunido! 200 km en dos dies! Ara, van ser quilòmetres ben fets ara que toca fer fons, base o volum, com vulgueu dir-ho. El primer dia una mitjana de 140 pulsacions i una màxima de 169. Treball aeròbic total. I el segon dia mitjana de 137 i màxima de 171, a la qual hi vaig arribar pel vent en contra que t'obliga a apretar una mica més del compte malgrat fer relleus. Un dia més aeròbic encara, doncs, si s'escau, si tinc en compte els meus llindars, segons la prova d'esforç. Fins a 173 no faig treball anaeròbic, i el meu llindar aeròbic esta sobre les 148 pulsacions. Això vol dir que he fet el que tocava. Hores i a poca intensitat. En les altres sortides de la setmana vaig fer mitjanes de 146 i 142 pulsacions, respectivament. He de dir que també està bé, perquè no som pas robots i donades les circumstàncies ja és el que toca.

El que noto és que anat a un ritme cardíac relativament baix les mitjanes de velocitat no estan gens malament. El cap de setmana, per exemple, vam fer 26,2 i 26,1 de mitjana. I si que vam rodar prou pla, però abans això no ho aconseguíem. Suposo que vol dir que anem bé. Ja ho trobarem, però.

Comentaris

  1. HYEPPP, PAS A PAS I BONA LLETRA o com diueu a terres castellonenques i que m'agrada sentir-la primer 1 i desprès lo 2.

    Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja ho dius bé, ja. El que passa és que potser anem al 2 abans de l'1!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Que el pedalar no ens faça perdre l'escriure

Entre Ares i Benassal... Rampes!

Creacionisme, evolucionisme i religió a l'escola