Final de curs

Han anat passant els mesos, els dies... i hem arribat a la fi de curs. Ara és quan tinc més feina que mai, la qual cosa encara es veu incrementada perquè he d'assistir com a corrector a les proves de Selectivitat a Castelló i també perquè hauré d'anar també a les proves a la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià deVinaròs com a examinador. Corregir, corregir i corregir. Això és el que he de fer al llarg del mes que ve, fins a meitat de juliol.

I en relació al tema del pedal, sinó a fi de curs, ara em prendre un descans de marxes, que no de rodar, perquè em trobo esgotat física i psíquicament. Ahir vaig acabar cuit de veritat. Vaig plantejar-me seriosament fins i tot fer la ruta curta. M'he esgotat realment aquests darrers quinze dies. La setmana passada vaig anar a la Cursa del Llop, una prova de Btt de 90 km i més de 1300 metres de desnivell pel Parc Natural dels Ports. I ahir vaig anar a la Duextrem d'Amposta en la modalitat de Btt, fent més de 1000 metres en 42 km. Si a això li sumem les altres quatre marxes fetes enguany, els entrenaments i els "piques" que portem últimament amb l'Strava a la recerca de corones i copes virtuals, hom veu la necessitat de parar màquines. La feina, com és obvi, és allò primer, i ara cal concentrar les energies en això. Però bé, ja m'ho he fet vindre per afluixar ara el ritme. El problema, per dir-ho d'alguna manera, és que sempre vaig al límit (al meu, és clar, que per a un altre això i no res seria el mateix).

Mirant les coses d'una altra manera, tanmateix, és veritat que el que he fet enguany i de la manera que ho he fet, no ho hauria fet pas l'any passat ni l'altre... Al setembre ja hi tornarem, i així fins al novembre, que és quan vaig començar la temporada. La conclusió a què he arribat de tot plegat és que la temporada vinent intentare fer coses diferents, vull dir que potser no faré tantes marxes com les de sempre, de les que ja fa tres anys que faig, i les que faré seran més de llarga distància. Així mateix, en voldria fer alguna amb la bicicleta de carretera.

He de dir que enguany en la única marxa que he disfrutat de veritat ha estat en la Cursa del Llop, tant pel paisatge com pel tipus de marxa. I això que vam estar tres quarts d'hora parats per avaries!. L'any vinent, doncs, en vull fer alguna més com aquesta i si puc la Quebrantahuesos o alguna cosa per l'estil. Sóc conscient que m'hauré de preparar a consciència i que patiré allò que no està escrit, però a la vida cal anar buscant motivacions i anar renovant-se sense perdre massa el fil, però.

Bé, i ara em despedeixo del bloc durant una temporada. Quan podrem ja hi tornarem. Salut!