Intentant agafar el fil

Com molt bé diu el títol d'aquesta entrada, enguany no acabo de trobar una seguida. I ho dic en general: el blog el tinc pràcticament oblidat, els entrenaments els faig com puc, amb poc mètode, vull dir. I en la resta de coses vaig de bòlid, com sempre. Tanmateix, és aquest un bon senyal? Vol dir això, doncs, que el no parar, ni tan sols a pensar amb el que s'ha fet, és un simptoma de plenitut, de riquesa existencial? Nietzsche deia que qualsevol intent de fer una valoració sobre la vida és un símptoma de decadència, perquè una vida plena no pot ser taxada de cap de les maneres. Es viu i punt, ens diria el pensador alemany.

La resta del poble dels filòsofs, per contra, afirma que la filosofia, entesa com a reflexió i valoració sobre el que s'ha fet, com ho és escriure el blog, és quelcom que ens humanitza situant-nos a un nivell superior a la resta d'éssers vius. Siga com siga, tot pensant en quina de les dues postures em quedo, heus ací el que m'ha passat de més destacable des de l'última entrada:

Centrant-me en el ciclisme, caldria destacar la Volta a Vallibona organitzada pel Club Ciclista Deportes Balaguer, la VII Xallenge David Duaigües a Seròs i la XIII Trotamons a Fraga. També m'agradaria afegir que enguany m'estic dedicant més a la Btt que a la carretera, la qual cosa no hauria de ser així si volem fer la Mussara com Déu mana. També és cert que enguany m'he apuntat, a més, a  Monegros, que és en Btt. Per això potser el que hauria d'haver fet és no apuntar-me a la Mussara i gaudir del ciclisme sense remordiments de consciència. Bé, ja veurem com acabarà tot plegat.

La Vota a Vallibona va ser una ruta d'uns 130 km i uns 2000 metres de desnivell, per a la qual vaig dedicar unes 5 hores de pedal, tot i que vam parar a esmorzar i no van ser seguits. Però és un bon entrenament, i més si tenim en compte que anàvem en un bon grup i això sempre et posa al lloc que toca, però és insuficient per fer la Mussara. En aquest moment hauria d'haver fet ja rutes de 150 km i de més de 6 hores de durada.

I no només no ho he fet, sinó que vaig fer la XDD a full gas, i vaig disfrutar molt, siga dit de pas, però no sé si era l'entrenament que tocava. Vaig tardar 2 h i 42 min. per fer uns 50 km i uns 1000 metres de desnivell a una mitjana d'uns 19 km/h, i vaig fer el 81. Vaig fer una mitjana de 165 pulsacions, que és intensitat pura i dura, i una màxima de 179. Millorar aquest temps, més que una questió d'entrenament aeròbic o anaeròbic, seria qüestió de tècnica abans que res. També és cert, però, que amb la nova bici, la Grand Canyon CF 8.9, estic agafant força de tècnica, ara que fa sis mesos que la tinc. Això de banda, la marxa espectacular, com sempre: ben dissenyada, ben senyalitzada, amb tot tipus de relleus, amb una feina extraordinària dels voluntaris... De les millors en la seua categoria sense cap mena de dubte. Han passat set anys des que es va iniciar i hi van participar prop de 500 persones, la qual cosa no es pot dir de totes les marxes, que al segon o tercer any perden gas de manera substancial. La XDD s'ha anat renovant a la vegada que anat mantenint l'esperit inicial.

I el passat cap de setmana la Trotamons de Fraga. 125 km i 1100 de desnivell, que al final segons el meu garmin van ser 121km i 1200 de desnivell. Aquesta va ser una marxa més en la línia del que m'interessa a hores d'ara, perquè és més de llarg recorregut, tot i que encara no suficient. De fet, m'estic plantejant de cara a temporades següents de fer coses que s'adeqüen al temps que vull i puc entrenar. És a dir, si els caps de setmana puc fer a tot estirar 5 hores, doncs marxes de 5-6 hores com a molt, i no de 7-8 o més. És que sembla que el personal mira a veure qui la té més llarga, i s'ha de saber dir fins aquí puc arribar. Per exemple, conec qui s'ha plantejat fer una Gegant de Pedra, per a la qual s'estaran unes 14 hores. Qui té temps i ganes d'entrenar això? Si ho fas, conflicte familiar, si no ho fas a partir segur... Però bé, tot això ja ho anirem veient.


Tornant a la Trota-
mons, he de dir que va ser dura. Pel tipus de relleu i desnivell esperava que ho seria menys, vaja. Al final vaig tardar 5 h i 15 minuts (5.13 pedalades, els altres dos minuts son el que vaig tardar en fer un pipi i carregar aigua, que més d'un que conec ni va pixar ni gairebé no va beure en 5 hores!). Vaig conseguir rodar a una mitjana d'uns 23 km/h, que deunidó, perquè en BTT no se si havia fet mai aquesta mitjana. Jo tenia clar que la faria, com a mínim, en 5 hores (la qual cosa hauria volgut dir rodar a una mitja de 25 km/h!), i al final van ser 5.15. Ja està prou bé.

Al final una mitjana de pulsacions de 156 i una màxima de 178. Una bona escalfada. Com a entrenament no ha estat gens malament, ara a veure com continuarà la temporada. La pròxima marxa, Monegros. I de les altres coses, segurament més importants que el ciclisme, ja en parlarem en una altra ocasió.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Que el pedalar no ens faça perdre l'escriure

Entre Ares i Benassal... Rampes!

Objectius assolits