Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: maig, 2014

Zóon politikon

Imatge
L'home (i la dona) és un animal polític (zóon politikon, en versió original) afirmava Aristòtil. Això no vol dir que per naturalesa tendim a dedicar-nos o bé a ocupar-nos de la política, ni de bon tros! Ara que venen les eleccions europees de ben segur que podem constatar més aviat el contrari. Les mostres d'enginy dels polítics fent campanya ens deixen almenys un nivell per darrere del que ens mereixem en l'escala antropològica. I el número d'abstèncions que s'esperen el dia D pot batre rècords. No és a la política, doncs, a allò a què es referia Aristòtil. Què l'home siga un animal polític vol dir que són éssers socials, que vivim en la polis (ciutat=societat) per naturalesa. I l'estagirita ho remata dient que al marge de la societat, sense els altres, només podem ser o besties o déus, o siga, o estar per davall o per damunt de l'home. Nietzsche afegeix que hi ha una altra espècie a banda de les esmentades, a saber, el filòsof... Vistes així les coses…

Volta pel Priorat

Imatge
El Priorat és país peculiar. Dic país en el sentit en què Josep Pla utilitzava el terme per referir-se a l'Empordà. Un país és, doncs, una realitat en si mateixa, un espai amb una manera de fer i una geologia pròpies, per dir-ho breu. I el Priorat ho és, sens dubte. La seua ubicació especial fa que mantingui un cert aïllament envers la resta del territori català. I això per a mi és una virtut, no un defecte, perquè li ha permés conservar una personalitat pròpia. Els seus pobles petits, penjats a la roca, amb accessos costeruts i el seu vi excepcional la defineixen. A la plana, a la costa i fins i tot a l'alta muntanya l'adotzenament i els efectes homogenitzadors de la globalització han fet estralls.


Ahir vaig fer la meua primera volta en bicicleta pel Priorat passant a tocar del Montsant. Vam anar Josep Xavier i un servidor, mano a mano. Vam fer una volta prou representativa: Flix-Palma d'Ebre-La Bisbal de Falset-La Vilella Baixa-Gratallops-Cabacés-El Lloar-El Molar-La…

Sobrecàrrega

Imatge
Han estat dies molt intensos i amb moltes activitats. No han sigut unes vacances clàssiques, aquestes, ni de bon tros, però últimament (o potser sempre?) vaig de bòlid. Arribava a Seròs el Dijous Sant amb l'agenda plena: anar al mont de Mequinensa, pedalar, començar les obres de la Era, Sant Jordi (que després de molts anys podria tornar a celebrar a Catalunya!), Festa Major del Sant Angel... I per si tot això fos poc, vaig agafar unes angines les quals em vam deixar fora de joc amb tota la feina per fer. De fet, encara cuegen ara i la feina encara no l'he acabada. Però vaig poder gaudir de la Festa Major i de Sant Jordi com feia anys que no feia, siga dit de pas.


Per Sant Jordi vaig anar a Lleida, i em vaig trobar els carrers a vessar de gent fins al punt que vaig desistir en l'intent de comprar cap llibre. Enguany el vaig comprar a Benicarló, i ha estat Les aus del Port, publicat pel Centre d'Estudis de les Terres de l'Ebre i escrit pel meu company Joan Muyas. És…