La Mussara 2016




Per fi hem arribat allà on tocava. Amb la Mussara ja he acabat el calendari de marxes que tenia planificat per enguany: La Xallenge David Duaigües de Seròs (per escalfar motors!), Trotamons, Monegros i La Mussara. Quatre marxes en dos mesos. A partir d'ara, el calendari serà sobre la marxa, valgui la redundància. Per arrodonir la temporada a mi m'hauria agradat fer la Quebrantahuesos amb l'objectiu de fer or, és a dir, baixar de les 8 hores, però al no haver entrat en el sorteig la cosa s'acaba aquí. Això sí, vists els resultats de la Mussara, em sembla que ho hauria aconseguit sobradament, tot i que en una marxa tan llarga no es pot donar res per fet.

Siga com siga, tota la planificació ha estat orientada a la Mussara. Això potser m'ha penalitzat en les altres marxes, però tampoc cal filar tan prim si l'objectiu és, sens dubte, passar-ho bé i patir el mínim possible.

La darrera aventura va començar a Reus divendres per la tarda, després d'haver fet gairebé 400 km en cotxe: Benicarló-Fraga-Reus. Vaig anar a arreplegar el dorsal 882 a la Fira on m'esperaven Toni i Emilio. Fali i Héctor ja havien marxat cap a l'hotel. Tots cinc erem el grupet de Benicarló que més o menys havíem quedat per fer la marxa. N'hi havia més, i de Vinaròs també. I que dir dels amics de Seròs. Però vaig pensar que ja ens veuríem si Déu vol, perquè jo ja no donava per a més.

Després d'una volta ràpida per la Fira vam anar cap a l'hotel de Salou. Allí estàvem tots cinc. I cap a sopar una pizza (amb la massa precongelada, siga dit de pas) i a dormir. A diferència de l'any passat vaig poder dormir unes cinc hores, malgrat que per la nit a l'hotel van fer un karaoke o alguna cosa per l'estil amb el volum més fort del normal. Això és el que té Salou.

A l'endemà al matí, esmorzar a l'habitació i cap la sortida. A la porta de l'hotel ens esperava Vicent, que acabava d'arribar de Benicarló. I tots en ruta.

Quan vam arribar estaven ja tots els calaixos de sortida plens. Ens vam posar com vam poder. Jo em sembla que em vaig posar al final del Trek, fins i tot abans del que em tocava. Ara, tothom es posava on podia. Val a dir que estava prou tranquil, i així va començar la marxa i poc a poc van anar passant ciclistes per crono inicial. I jo vaig anar fent, amb bastanta calma i buscant el meu lloc "natural". Ara una roda, ara l'altra; ara l'agafo, ara la dono.

Com sempre, ja estava sol. Però quan arribava al peu del port de la Mussara va arribar Guerau, que em va dir que Nano i Xavi estaven a tocar. I heus ací que tots quatre vam anar fent via. De fet vam anar més o menys junts, fent una mica la goma fins al km 100, amb més de 2000 metres de desnivell fets. Això no sempre és facil, sobretot enguany que amb ells he sortit dues vegades a tot estirar. Vam anar a ritmet prou fort. Vam parar al km 80 a l'avituallament una bona estona i vam continuar, com he dit, fins al 100, fins a coronar la pujada d'ulldemolins. Jo allí els vaig dir que afluixava, perquè portava una mitjana de pulsacions massa alta pel que quedava. Anava a 153, tot i que de màxima no havia arribat a l'umbral anaeròbic ni de lluny. I així vaig aprofitar tota la baixada fins a Margalef, fins al km 120 més o menys, per recuperar. Em vaig posar a 148 de mitjana. Perfecte! La meua mitjana de creuer per a una marxa d'aquestes. Vaig parar a Margalef: dos talls de síndria, aigua al bidó un gel i endavant. I vaig començar  a agafar rodes i a fer via. Al peu de la Morera vaig trobar-me a Nano i a Martino que paraven a avituallar-se. Jo vaig fer via sense parar fins a meta i no els vaig veure més, com a Guerau que s'havia aviat davant. Dels de Benicarló només vaig veure a Vicent al km 60, a ningú més.

Malgrat el cansament va ser a partir d'aquest moment quan més vaig disfrutar. Vaig disfrutar molt baixant, que cada vegada se'm dona més bé, i també pujant, que sempre m'ha agradat. I bé, vaig arribar a meta esprintant amb un grupet de ciclistes de Leganes i amb bones sensacions. 

Pedalades unes 7 hores, 7.04 segons l'strava.El garmin se'm va aturar al parar a l'avituallament de Cornudella i el vaig engegar quan m'en vaig adonar. I al final em marcava 178,8 km, dels 183,5 que són fins que s'atura el crono. I 3500 metres de desnivell! L'any passat 3300. En cap cas m'han sortit els 3200 de què parlava l'organització de la marxa. Les altres dades eren: 6h 53 min., 26 km/h de velocitat mitjana, 148 de pulsacions i una màxima de 171. Al final, però de temps total, segons la crono oficial: 7 h 17 min. i una mitjana de 25.9 km/h. Això és gairebé una hora menys que l'any passat, que vaig fer 8h 13 min. de temps total.


Comentaris

  1. Molt bé màquina.

    Ara que ve l'estiu a veure si rodem algun dia i mos fotem caporrades un a l'altre.

    ResponSuprimeix
  2. Molt bé màquina.

    Ara que ve l'estiu a veure si rodem algun dia i mos fotem caporrades un a l'altre.

    ResponSuprimeix

Publica un comentari

Entrades populars d'aquest blog

Que el pedalar no ens faça perdre l'escriure

Entre Ares i Benassal... Rampes!

Objectius assolits